© TENIM ESTÍMULS AVUI PER VIURE?
Potser sí que
cadascú deu tenir les seves pròpies motivacions i si no se les busca perquè
aquí no hi hem vingut a seure, però, tal com pinta el panorama, es cert que els
marges de gaudi es van estrenyent i complicant.
Em sembla que cal
plantejar-s’ho sincerament perquè de la resposta que ens donem en sortirà
l’empenta i la iniciativa per al què calgui o la conclusió que no paga la pena
esforçar-s’hi.
Davant el nefast espectacle mundial i l’acomodatícia actitud de la majoria que tot s’ho gasta opinant, sense accions concretes que empenyin cap a una altra manera de viure, la reflexió que s’imposa és força decebedora.
Ens han omplert
el cap amb que no hi ha alternatives i que estem sotmesos a uns poders fora del
nostre abast i, conscient o inconscientment, ens anem movent amb aquests
paradigmes.
Les nostres
capacitats han quedat tan soterrades i les tenim tan rovellades de no fer-les
servir que ens trobem abocats en aquesta desídia per una sensació d’impotència
auto-infligida.
La qüestió és ben
simple: A la vida hi hem vingut a experimentar, a actuar, no a fer
d’espectadors passius anant cap allà on el vent ens porti com una barca sense
timoner...
Tan és el què fem
però ens cal ser actors en les nostres vides. Les circumstàncies que ens
envolten són les que són i amb elles hem de bregar.
En totes les
èpoques la gent s’ha hagut d’encarar amb situacions més o menys compromeses
decidint el seu camí amb esforç i voluntat.
Avui en dia,
totalment abduïts per muntanyes “d’informacions”, no tenim ni temps ni esma per
a reflexionar -i ja no dic actuar- sobre el nostre paper en aquest món.
Ser conscient
d’aquesta “abducció” general és ben penós pel detriment que suposa en la
valoració dels éssers humans i la corresponent decepció que comporta.
Segur que hi ha
força gent que s’adona d’aquest desgavell i malda per a fer-hi quelcom, si més
no, per a no deixar-se endur pel corrent anihilador, però, aquesta minoria hi
pot donar la volta?
El què sí que
estar clar és que no ens podem quedar plegats de mans i cadascú, en la mesura
de les seves possibilitats i capacitats, té una tasca a fer i n’és el
responsable per ell mateix.
A la vida no hi
ha cap garantia per a res però sí que les energies que la conformen poden ser
dirigides vers terrenys constructius o destructius, vers actituds amoroses o
malvades...
Dit això, que no
es cap descobriment, el què cal doncs és triar l’energia que millor convingui i
amarar-se’n per tal de poder empènyer la situació cap a bon port en benefici de
tots.
Encara que sigui
molt fàcil posar-ho per escrit, dur-ho a la pràctica tampoc no és gaire complicat.
Demana interès, atenció i voluntat de fer-ho.
A partir d’aquí,
les energies s’enfoquen i fan la seva feina.
O així m’ho
sembla
______________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gamil.com - 21 maig
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario