Tot i els entrebancs, ningú se’n vol anar i continua cercant la felicitat com bonament pot

© EL CAMI DE LA VIDA                          

GAUDI O PATIMENT? REGAL O OBLIGACIÓ?

Del camí de la vida tothom en pot parlar segons li va o segons li ha anat. Cert que hi ha moments de tot, perquè el camí es fa caminant. En el trajecte sorgeixen possibilitats diverses que haurem d’anar temptejant per a trobar les que ens resultin més desitjables.  

Tot en aquest camí té el seu preu. De fet, amb la vida ens hi estrenem plorant i amb sensació de desemparament en passar d’un àmbit acollidor a un entorn hostil i fred. 

Tot és nou i estrany, tot ens cal aprendre-ho amb unes eines precàries, insuficients, (no tenim manual d’instruccions) però malgrat les dificultats, se’ns desvetlla la il·lusió i la curiositat, i ens hi llancem de cap. 

L’ambient que ens envolta és inhòspit de vegades, cosa que ens sobta i fa replegar-nos en nosaltres mateixos a l’expectativa de millors panorames, que sols ens pertoca a nosaltres confegir. 

Hem d’anar-nos coneixent a nosaltres mateixos i als altres per a esbrinar el camí més adequat a seguir en el nostre trànsit vital. Primer de tot cal aprendre a conviure, perquè no estem sols i tots estem immersos en els mateixos dubtes existencials. 

La disjuntiva competir o compartir es una constant que ja es fa present de ben petits i ens caldrà donar-li una resposta adient, perquè el respecte envers els altres és una condició imprescindible. 

També hem d’assumir ben aviat que som responsables de la nostra vida i que si volem quelcom ens ho hem de procurar nosaltres sense esperar-ho dels altres perquè cadascú ja té la seva feina.

Ens caldrà moure’ns entre verdes i madures mirant d’esquivar les situacions conflictives amb l’atenció posada en allò que és al nostre abast, desestimant el què no hi estigui.

 Què podem fer i com ho podem fer? Les nostres pròpies capacitats ens ho aniran fent veure. Tots tenim unes particularitats, unes qualitats, que ens distingeixen dels altres i ens permeten desenvolupar-nos en la mesura de les nostres possibilitats. 

Tanmateix, moltes coses ens estan velades i per molt que ens hi entestem no en traiem l’entrellat i així ens hem de conformar amb la dura realitat i amb la manca de certeses que no impedeixen de fer el millor que sabem en cada tasca escomesa. 

Viure és una experiència plena d’al·licients que demana intel·ligència i tirar de sentiments que cal tenir molt en compte i saber-los administrar bé per tal de sortir-nos-en.   

Tot i la maldat escampada arreu i els entrebancs que van sorgint, ningú se’n vol anar i continua cercant la felicitat de la forma que bonament pot. 

Així doncs no hi ha cap més fórmula que abocar-hi tots els sentits per a treure’n el millor profit i poder gaudir a cor que vols d’aquesta ocasió única i extraordinària. 

O així m’ho sembla

____________________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 8 Abril 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/