© PERQUÈ ENS COSTA TANT ESTIMAR?
ESTIMAR... I DEIXAR-NOS ESTIMAR!
En una cosa estarem tots d’acord i és que
sense amor tot és més depriment i desolat i el camí de la vida resulta penós i
pesat. Tot i saber-ho, no acabem d’incorporar-lo al nostre dia a dia.
És que no sabem com fer-ho o se’ns fa difícil
sentir-lo, expressar-lo? Potser serà que ens fa vergonya manifestar-lo?
L’amor és un atribut essencial de l’ésser humà
i un factor imprescindible per a gestionar la nostra vida i les relacions amb
els altres
Amb amor tot és possible i admirable. L’amor és una eina indestructible i poderosa. Res no pot oposar-s’hi. És la clau que obre totes les portes, el combustible que ho posa tot en marxa.
L’amor és una energia inesgotable que dóna
llustre a la vida, que omple de goig l’ànima i ens empeny vers les fites més
esponeroses.
Si estàs mancat d’amor, tot el què puguis fer
poc t’aprofita. Sense amor vas despullat, desarmat. Els entrebancs de la vida
se’t fan feixucs, irresolubles.
Per damunt de les riqueses, més enllà de cap
poder i a l’abast de tots els cors, és el més gran dels tresors que no pots
deixar de conrear.
Un gran do que ho mou tot en aquest món. Més
en dónes, més en tens. Una font de sentiments de la que pots gaudir i de la que
no pots prescindir.
Com accedir a aquest gran poder? On trobar-lo?
Què ens cal fer per connectar-hi?
En tu mateix pots experimentar-lo:
Apreciant-te, consolant-te, comprenent-te, perdonant-te...
Assolint aquests trets personals et serà molt
fàcil fer-los extensius als altres i començar a fruir del goig que se’n deriva
i la serenor que t’aporta.
Estimar és quelcom bàsic i podríem dir innat
en l’ésser humà i per això els controladors de torn de sempre han mirat
d’enterbolir-lo, de menystenir-lo, donat que no el poden combatre de cara.
L’amor és el lubricant per a greixar totes les
relacions humanes i és l’ingredient que ens fa veure tot el que hi ha al món
(animals, plantes, rius i muntanyes...) com una part nostra.
Ens sentim formant part d’una totalitat
curulla de meravelles al nostre abast. Una totalitat que té la seva pròpia
idiosincràsia i que s’interrelaciona en un equilibri perfecte.
La comprensió de sentir-se integrat en el gran
misteri de la vida proporciona una sensació de plenitud i benestar
inigualables.
Estimar és un exercici natural extraordinari
que dóna sentit a la vida i fa entenedores totes les qüestions que d’altra
forma se’ns escaparien.
O així m’ho sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí
- elcamidelavida@gmail.com - 17
abril 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió
en castellà a l’enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario