© FER SERVIR LA FORÇA BRUTA?
Violència, sí o no.
És el gran
dilema. Jo diria que és el nostre “taló d’Aquiles”, el nostre punt dèbil, del
què se n’aprofita el Sistema aplicant-nos la força bruta per a fer-nos passar per
l’adreçador i aconseguir tenir-nos dominats i poder-nos imposar totes les seves
exigències,
Anar de
pacifistes sembla, a priori, un mal negoci enfront d’un adversari que no dubta
a emprar tota la violència que calgui, per això caldrà canviar el xip i
disposar-nos-hi també nosaltres.
Recullo uns paràgrafs d’un escrit publicat en el bloc dels desperts on l’autor es planteja que ja n’hi ha prou de pacifisme, que calen accions contundents per a rebutjar tot el què ens estant abocant al damunt:
La lucha por la verdad ha comenzado y la victoria no
depende únicamente de nuestra capacidad de resistir pasivamente o de negarnos.
Ahora está claro que frente a esta élite manipuladora y la corrupción del
Estado, la única salida es la resistencia activa y no sólo la resistencia
pacífica. Nos veremos obligados a tomar las armas para derrocar toda la
estructura de este sistema que nos ha oprimido durante tanto tiempo, pues no
cederán el poder fácilmente. Debemos prepararnos para enfrentarlos, con fuerza
y determinación, para recuperar lo que nos han robado y restablecer la
justicia popular. Ha llegado la hora de hacer oír nuestra voz con la acción
directa (ciertamente no pacífica). Y no hablamos de desobediencia civil sino de
lucha por recuperar nuestra soberanía y nuestra vida.
La pregunta que
cal fer-nos és: estem disposats a emprar la força per frenar la piconadora d’aquest
Sistema que vol, no només sostreure’ns els nostres drets, sinó directament
esclafar-nos?
Sembla evident
que la violència ens repugna (i ens fa por, tot s’ha de dir) però estem
immersos en una veritable guerra. Una guerra que va més enllà de l’enfrontament
físic doncs l’objectiu és l’àmbit espiritual, la nostra ànima...
Estem acomodats
després d’anys d’un benestar aparent que ha desactivat tant la nostra dignitat
que ens ho deixem fer tot i mica en mica ens ho deixarem prendre tot i
llavors... correm-hi tots!
Digueu-me
catastrofista però no voler veure les coses és “fer l’estruç”. És més fàcil amagar
el cap a la sorra que enfrontar la realitat. Una realitat prou diàfana com per
no voler veure-la.
De fet no hi ha
cap obligació de prendre part en aquesta “guerra” però la qüestió és si volem agafar
el toro per les banyes o deixar que ens empitoni...
Estarem tots d’acord
que les coses rutllen cada cop pitjor i que, estar de braços plegats mirant com
es van complicant cada cop més, sembla una greu irresponsabilitat.
I no es pas una
lluita que ens sigui aliena sinó que està en joc la nostra supervivència, la
nostra llibertat i, per sobre de tot, la nostra dignitat com a éssers humans
La prerrogativa
de la violència se la va apropiar el Sistema i la gent està desarmada davant del
poder que va sobrat d’eines coercitives.
Per això, per a
fer-li front, agafaríem un arma si ens la fessin arribar?
I encara més, la faríem
servir per a conservar el què és nostre (físic i espiritual)?
Molt dura aquesta
tessitura, però l’alternativa està ben clara: si no hi ha cap “miracle” estem ben
acabats i en mans dels depredadors.
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 11 febrer
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario