© CONTRADICCIONS MORALS
A redós de l’article
que vaig publicar ahir: Fer
servir la força bruta, voldria exposar unes reflexions sobre les
contradiccions morals entre les que ens movem.
Producte com som
de la civilització jueu-cristiana, la nostra font principal de “normes morals”
la tenim en la Bíblia i en ella les contradiccions són a tocar.
D’una banda se’ns diu: Si algú t’assalta per prendre’t la cartera, dóna-li també l’abric. En un altre lloc proclama: No he vingut a portar la pau sinó l’espasa!
Podríem seguir
enumerant conflictes de criteri, però només és un exemple de la esquizofrènia on
ens han ficat (suposo que interessadament “aquells que tots sabem”) per tal de
que anem més perduts que un pingüí en un supermercat!
Spinoza, amb una filosofia
pragmàtica, ens diu que no hi ha el bé i el mal, sinó el bo i el dolent que
cadascú interpreta en funció de com li van les coses.
En un altre àmbit
cultural -el xinès- hi apareixen dues postures davant la vida. En aquest
article s’hi exposen: La d’ajudar de Confuci i la de deixar fluir de Lao
Tsé
Confucio, explica que su doctrina se basa en la
justicia y el humanitarismo (el amor desinteresado hacia todos los seres y el
gozo en todas las cosas). Lao Tse, argumentó que el amor universal era una
intromisión en el orden natural. Defendió su doctrina de la no acción, según la
cual los seres prosperan en libertad, sin necesidad de intervención: «Mira el
sol, la luna, las plantas y los animales. No necesitan que nadie se interese
por ellos, ni que los ame, ni que los ordene. El cisne no necesita lavarse cada
día para ser blanco, ni el cuervo teñirse para ser negro. Los peces fuera del
agua se asfixian tanto si los ayudas como si no. Lo que necesitan es la
profundidad del río y su libertad». Dos maneras opuestas de entender la vida:
la organización meticulosa de Confucio frente a la fluidez y el desapego de Lao
Tse. En la mentalidad china, ambas coexisten.
Tot plegat és una gran empanada mental que encara es complica més amb el tema del
Karma que popularment podríem definir com “tal faràs, tal trobaràs”.
Per tant ens trobem davant d’una disparitat de plantejaments que tots
semblen ser raonables però que ens deixen a l’aire la certesa pel què fa a la
nostra actuació.
Em fa l’efecte que totes les doctrines només són les típiques manipulacions
de les que anem tan ben servits i com més contradictòries millor per a fer-nos
anar ben de bòlit.
Ens fan confondre la bondat amb el bonisme i ens fan passar per dolents si
defensem de forma personal el què ens pertany per comptes de sotmetre’ns a la col·lectivitat
(o a l’autoritat!).
En aquesta realitat sembla que no passem de ser uns nadons innocents i
indefensos a mercè de “personal veterà” molt ben instruït sobre els misteris de
la vida.
Escarrassar-nos en esbrinar què està bé i què no, potser és una tasca inabastable i fins i tot innecessària tal
com s’esdevenen les coses.
La meva opinió seria agafar-nos en allò que ens ressoni a dins en forma de
pau i benestar per apartar de nosaltres l’estat temorenc permanent davant de
coses a les que no hi tenim accés.
Els dilemes amb què ens topem a la vida els hem d’anar despatxant de la
millor forma que se’ns acudeixi i seguir endavant sense amoïnar-nos-hi en
excés. Podem aplicar allò de: Déu, el destí, l’univers... proveirà!
O així m’ho sembla
_________________________________________________________________________________
Joan
Martí - elcamidelavida@gmail.com
- 12 febrer 2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario