Tenim les amenaces a la vista. És hora de posar fil a l'agulla.
Toca canviar de xip si realment volem començar una nova manera de ser al
món, una nova manera de relacionar-nos, de gaudir de la vida i de l'entorn.
Cal fer-ho ara quan encara hi estem a temps… si tenim clar que volem fer-ho!
Hem de tenir present que, per agafar alguna cosa nova, abans cal deixar
anar allò vell. Primer hem de saber exactament què volem per així poder
aconseguir-ho.
Quina societat volem? Per a quan la volem? Quants som els que la volem?
Tasca complicada arribar a consensos generals en aspectes tan personals i
transcendents!
Si ja és un repte per a un mateix donar resposta a aquests interrogants, ho és molt més per a un grup de persones, encara que tinguin una base d'afinitats compartides.
Però som en una cruïlla històrica que ara ens interpel·la vitalment i ens
empeny a prendre decisions sobre la manera de viure i conviure.
La situació se'ns planteja per l'agressivitat de les elits dominants que estan
forçant la humanitat cap a senderes gens propicies, empesos pels seus propis
errors o per la cobdícia.
L'atzucac on ens anem endinsant sembla sens dubte que ens ha de perjudicar
tant en l'àmbit de la pura supervivència física com en el de la transcendència
vital, sigui quina sigui la interpretació que li donem a això cadascun.
La postura habitual d'acomodar-se al “què vingui” és una temptació molt
gran. Potser, més que per mandra, per no intuir alternatives vàlides. També se
li suma una impotència evident davant les forces que tenim davant.
Haurem de capbussar-nos ben a fons a dins nostre per trobar el poder i la
llum, que aparentment ens falten però dels que segur disposem, per fer front a
qualsevol repte que la vida ens plantegi, tenint sempre present que MAI se'ns
planteja cap problema que no puguem solucionar.
Potser el que necessitem és actuar “com si” ja tinguéssim el que volem:
Autonomia, lliure arbitri, llibertat, responsabilitat, capacitat de conviure,
intercanviar, donar, estimar, perdonar, respectar la vida (humana i natural),
prioritzant l’espiritual sobre el material.
Honestedat, sinceritat, solidaritat, confiança en la vida i en la gent...
en definitiva AMOR.
Cap pensament de por ni sotmetiment ha d'entelar el nostre cor ni la nostra ment. Necessitem centrar-nos en construir i compartir, en escoltar-nos, en ajudar-nos, en recolzar-nos, sense distreure'ns ni un moment amb el torrent informatiu aclaparador i distorsionador
_____________________________________________________________________________
ESCRITS PROPIS: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
6
d'octubre 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario