Karl
Polanyi (1886-1964) va ser un economista i antropòleg austrohongarès
que va intentar comprendre el context de crisi i ascens del feixisme
que travessava Europa. 75 anys després de la publicació de la seva
gran obra, 'La Gran Transformació', avui Polanyi encara es reedita i
s’actualitza
Per
entendre les grans convulsions polítiques i socials del període
d’entreguerres, l’antropòleg vienès Karl Polanyi es remunta
fins als orígens de la Revolució Industrial per adonar-se d’una
contradicció fonamental: el projecte del lliure mercat -que neix
llavors- és incompatible amb la societat. És més, l’intent de
subordinar la societat a la lògica del lliure mercat genera una
tensió que es tradueix en formes cada vegada més dispars
d’autoprotecció social; des de sindicats obrers que defensen una
jornada laboral de vuit hores a moviments reaccionaris repugnants com
el feixisme.
L’originalitat
de Polanyi té a veure amb l’estudi que, com a bon antropòleg, fa
de les societats preindustrials. Fins llavors l’economia
s’organitzava basant-se en conceptes com la reciprocitat o la
redistribució, i el mercat ocupava un lloc secundari en el
funcionament social. No tenia sentit entendre l’economia com una
esfera autònoma, ja que es trobava incrustada en altres processos no
econòmics, sinó polítics, socials o religiosos.
Què
és tradicionalment un mercat? Un lloc físic a on les persones
compren i venen mercaderies a un preu acordat. I què són les
mercaderies? Objectes produïts amb la finalitat de ser venuts. Fins
aquí, diria Polanyi, no hi ha problema. El mercat, com a mecanisme
de distribució de recursos, ha existit a totes o gairebé totes les
societats, i ha comportat enormes beneficis en determinades
circumstàncies. Ara bé, com insisteix Polanyi, el mercat ha ocupat
sempre un lloc concret i marginal a la totalitat social. La idea
-avui tan normalitzada- que tot es pot comprar i vendre i a qualsevol
hora és absolutament irracional i excepcional: no s’havia donat
mai abans i té nefastes conseqüències socials. Per això, com
recorda sovint el filòsof César Rendueles, a tots els pobles hi
trobem la plaça del Mercat. La imatge és molt gràfica: quan arriba
el dia del mercat -només llavors- ens trobem per vendre allò que
hem produït al llarg de la setmana i comprem allò que ens fa falta.
La
degeneració, diria Polanyi, apareix quan el mercat comença a
dominar-ho tot. És llavors quan deixa de ser un lloc físic i passa
a ser una lògica, una manera de funcionar. La societat
de mercat –que
no societat
amb mercat– exigeix
que també el treball, la terra i el diner siguin mercantilitzables.
Són mercaderies fictícies, diu Polanyi, perquè, naturalment, no
estan produïdes per ser venudes al mercat.
Al
capdavall, quan parlem de mercat de treball estem parlant de
persones. El que es compra és la mà d’obra i el preu el salari.
Si som mercaderies caldrà adaptar-nos a la lògica del mercat, i en
aquest cas no és gens estrany que ens trobem amb cites com la de
Ludwig von Mises, que cita Polanyi i que trobem recollida al Quadern
de Cristianisme i Justícia “Mercaderies
fictícies”.
Recuperant Polanyi per al segle XXI, diu: “Si els treballadors
redueixen les demandes i canvien de lloc i de professió d’acord
amb les necessitats del mercat de treball, al final trobaran
treball”. És a dir, com si els llaços comunitaris, els vincles
socials, l’estabilitat o la dignitat de la persona no tinguessin
importància. Com no pot ressonar-nos Polanyi avui en el context
d’enorme precarització i uberització de l’economia?
I
així amb tot. Quan parlem de la terra parlem del nostre hàbitat
natural, de la qual en som absolutament dependents. Entendre-la dins
la lògica del mercat i de la maximització de beneficis fa que
explotar-la sense miraments sigui normal. Carles Capdevila es
preguntava irònicament en un dels seus articles quin sentit tenia
beure aigua del Montseny a Segòvia i beure aigua de Segòvia al
Montseny. Pel sentit comú, cap. Pel lliure mercat, tot.
Probablement
avui afegiríem altres esferes sagrades per al manteniment de la
societat que estan sent mercantilitzades. Parlaríem, per exemple, de
l’habitatge. “Arrenca el Black
Friday dels
pisos: Liberbank i Haia rebaixen fins a un 70% el preu de gairebé
1.000 immobles”. Amb aquest titular, Idealista donava el tret de
sortida a la ja tradicional setmana de rebaixes prenadalenques. Com
si parléssim d’unes sabates o d’un jersei, avui l’habitatge és
convertit en un bé d’inversió entregat al joc d’oferta i
demanda; una mercaderia més per especular i no un dret essencial de
les persones.
La
invasió del mercat a totes les esferes de la vida no és una qüestió
només ideològica o teòrica; té conseqüències reals sobre la
vida de la gent. Està lligat a fenòmens com l’exclusió
residencial, treballadors/es que viuen amb ingressos que estan per
sota del llindar de la pobresa, etc. Fenòmens que condemnen una part
important de la població a una situació d’exclusió severa.
Davant d’aquesta realitat, i tal com va passar en el context de
Polanyi, és cert que la societat s’autoprotegeix a vegades optant
per populismes autoritaris que reclamen tancament de fronteres, mà
dura contra la delinqüència… Però també és cert que sorgeixen
moviments d’aprofundiment democràtic, xarxes locals de veïns i
veïnes, sindicats d’habitatge o cooperatives de consum.
Cap a on
anirem? No ho sabem; caldrà empènyer perquè vagi en una direcció
i no en l’altra. Mentrestant, l’única certesa que tenim és que,
tal com ens advertia Polanyi, el lliure mercat és una utopia
irrealitzable que té conseqüències nefastes per la vida dels
individus i les societats.
No hay comentarios:
Publicar un comentario