A
les portes d’una nova edició de la Fira d’Economia Solidària de
Catalunya (FESC), Rubèn Suriñach fa un retrat robot del moment
actual de l’Economia Social i Solidària i del mercat social a
Catalunya. Aquest article forma part de la sèrie de col·laboracions
d’opinió i anàlisi amb diferents col·lectius socials
S’apropa
la vuitena edició de la Fira d’Economia Solidària de Catalunya
(FESC), fira que organitzem des de la Xarxa d’Economia Solidària
(XES), i que serveix per fer visible tota la força i diversitat de
l’economia social i solidària (ESS) com a proposta econòmica
transformadora. De fet, podríem dir que la FESC és la
plasmació del mercat social concentrat en un lloc i dies específics,
una mena de punta de l’iceberg dels milers de persones i
organitzacions que actuen des dels criteris de l’ESS, amb el seu
consum, el seu estalvi, el seu treball, fent possible la producció i
consum de béns i serveis sota lògiques democràtiques,
igualitàries, feministes i ecologistes.
Un
mercat… social?
Hem
parlat de mercat social, però pot un mercat ser realment social?
Convé recordar que un mercat és una construcció social, i que, com
es diu a la recentment publicada Guia
del Mercat Social:
– La
dràstica reducció de la desigualtat social i la sostenibilitat
ecològica exigeixen passar d’una societat de mercat capitalista a
una economia amb mercat regulat mitjançant processos democràtics, i
organitzada també per altres principis econòmics com la
redistribució i la reciprocitat.
– Si
el mercat és una construcció social, i si no hi ha
mercat sinó mercats, vol dir que ens podem plantejar la
possibilitat de reintegrar el mercat dintre la societat, creant un
mercat diferent, alternatiu del capitalista, un mercat que anomenem
mercat social (MS).
Des
d’aquesta perspectiva, un mercat social és un mercat que funciona
i es regeix pels criteris de l’ESS, que podem traduir en aquests
principis:
– Principi
1: El mercat social només ofereix productes socialment útils i
sostenibles ecològicament, fets per entitats de l’ESS i
properes.
– Principi
2: El mercat social propicia els preus justos, és a dir, la
distribució equitativa del valor entre les parts productora i
consumidora, i també compartint-lo amb la comunitat.
– Principi
3: El mercat social és gestionat de manera democràtica i
transparent pels seus grups d’interès: productors, consumidors i
la comunitat.
– Principi
4: El mercat social es reprodueix de manera ampliada, és a dir, de
manera autònoma; és autosuficient, no depèn de l’economia
capitalista ni de l’administració pública (encara que aquesta hi
pugui col·laborar), o en depèn molt poc.
Des de
la XES fa anys que desenvolupem
eines i
dinamitzem processos per alimentar aquest mercat social, per establir
les bases (de massa crítica consumidora, de projectes productius, de
mecanismes ecosistèmics) per a l’establiment d’un mercat
d’aquest tipus. De fet, a la FESC dedicarem una
sèrie d’espais a
reflexionar sobre el punt en el qual estem, i sobre les
prioritats estratègiques al respecte.
A
on estem avui? Quina és la magnitud d’aquest mercat social, i
quins són els criteris que el regeixen?
Algunes magnituds econòmiques
Des de
la XES tenim dues eines principals a través de les quals
recollim dades de les organitzacions de l’ESS catalana, i que
ens permeten fer-nos un dibuix de l’abast i magnitud del mercat
social: el Balanç Social i el Pam a Pam. De fet, la recollida de
dades és, en realitat, un subproducte d’aquestes eines, ja que la
seva funció principal és l’avaluació i vetlla pel compliment
dels requisits per accedir al MS (avaluant aspectes com la democràcia
interna, la qualitat laboral o el compromís social i ambiental).
Si
ens enfoquem en les dades recollides, en el cas del Pam a Pam, és
una eina que cada any es dedica a entrevistar diferents
organitzacions en funció de l’enfocament estratègic d’aquell
any. Així, el passat curs 2018-19, en aliança amb diversos actors
del territori, s’ha fet un esforç important per mapar i fer
visibles projectes agroecològics, i és per això que el 30% dels
punts pujats al mapa des del 2018 són d’alimentació.
El Balanç Social, en canvi, és una recollida de dades anual que permet monitorar en el temps la composició i funcionament de les organitzacions del mercat social. Amb les dades del balanç a la mà, veiem que, any rere any, el gruix de les organitzacions de l’ESS són cooperatives (sobretot de treball) i associacions (78% del total pel 2019), i es dediquen principalment als sectors de l’educació i la recerca (22%), l’alimentació (10%), la cultura i l’oci (10%) i la salut i les cures (10%).
Per
fer-nos una idea de la magnitud del mercat social podem agafar les
xifres de les 261 organitzacions adherides a la XES: entre totes
sumen una base social de 186.000 persones, generen 6.300 llocs de
treball i generen ingressos per valor de 221 milions d’euros.
D’aquestes xifres n’obtenim també el retrat robot de la mida
mitjana d’una organització de l’ESS: en el cas de les
cooperatives de treball veiem que ocupen unes 35 persones per
organització i tenen 1 milió d’euros d’ingressos, i en el cas
de les associacions són 41 treballadores, 1,2 milions d’euros
d’ingressos i una base social de 836 persones.
També
obtenim altres dades rellevants sobre el funcionament del MS, com per
exemple:
– El
63% de les organitzacions del MS es financen a través del sistema de
finances ètiques, però només hi tenen dipositats el 20% dels seus
saldos bancaris.
– De
mitjana, les organitzacions del MS compren el 13% dels béns i
serveis a altres empreses i entitats del MS, per volum de 5,72
milions d’euros.
– Veiem
que la intercooperació (col·laborar entre organitzacions
en comptes de competir) és un hàbit molt estès, on les pràctiques
més habituals són compartir coneixement, projectes i local.
Això
és només un petit tast, ja que totes aquestes dades les analitzem
en profunditat a l’informe L’Estat
del Mercat Social Català,
que es presenta cada any a la FESC (enguany en dues
sessions, una dissabte i una altra diumenge), i que
ens permet entendre l’evolució del teixit de l’ESS de
Catalunya, i intervenir-hi estratègicament per fer aflorar més
projectes productius, implicar més ciutadania i interpel·lar
institucions i altres moviments socials per, en definitiva, fer més
gran l’iceberg de l’ESS.
Rubèn
Suriñach, Membre de la Xarxa d’Economia Solidària de Catalunya
(XES)
No hay comentarios:
Publicar un comentario