Estar en un callejón sin salida de comida basura, ciudades sucias y población enferma

 VOLVAMOS AL HUERTO                       

CONSUMO CONSCIENTE

Todos idealizamos la comida. Nos hartamos de ver programas de televisión de recetas de cocina o concursos Masterchef y acabamos pidiendo comida a domicilio.

La responsabilidad colectiva

Todos queremos la comida sin aditivos, el cielo sin gases tóxicos, el suelo sin metales pesados, queremos las ciudades limpias… y culpamos al gobierno, a los ayuntamientos, a las multinacionales como causantes de todos nuestros males, pero ¿y nosotros qué hacemos?

Està en marxa una economia on la moneda és una eina de relació, no de separació

TROBADA DE MONEDES SOCIALS A LISBOA        

Què són les monedes ciutadanes 

A la trobada de Lisboa es va posar de manifest que no hi ha una única manera d’entendre o aplicar una moneda ciutadana. Aquestes iniciatives poden sorgir tant dins de comunitats intencionals que busquen l’autosuficiència com en contextos laborals que volen complementar l’economia convencional.

En les primeres, la moneda és una eina per reforçar vincles, retenir valor dins la comunitat i reduir la dependència del diner extern. En les segones, serveix per crear alternatives al consum individualista i generar circuits econòmics més justos.

En tots els casos, l’objectiu és comú: fer circular la riquesa en lloc d’acumular-la i posar les relacions humanes al centre de l’activitat econòmica.

És l’economia local la que genera riquesa en sentit ampli, distribuint-la de forma justa

 TORNAR AL POBLE PER VIURE DE LA TERRA     

Durant aquests anys t’he anomenat moltes vegades. Quan explico el projecte i l’origen d’aquesta casa, explico que va ser de la meva besàvia Teresa, i que des d’aleshores ha anat passant per totes les dones de la família. I sóc jo, en el segle XXI, la que assumeix la responsabilitat de continuar cuidant-se’n, d’ella i de tota la terra que l’envolta.

I no és fàcil, t’ho vull explicar. La meva mare la va tancar i ha estat abandonada gairebé trenta anys. Els coloms van proliferar a la teulada i la terra es compactà. Ella va marxar a viure a la ciutat perquè en aquesta època quasi tota la gent de la vall ho va fer, especialment les dones.  Allà es podia estudiar i trobar feina assalariada, sense amoïnar-se per si s’abaixen els preus que paga la cooperativa o si plourà o no. Ja vaig néixer a la ciutat. Quan l’àvia encara vivia veníem a l’estiu. Jo era molt petita, però recordo l’horta de què ella tenia cura i les gallines. Després l’àvia va faltar i vam arraconar la casa, la terra i les relacions amb la gent que quedava.