© EL MIRACLE DE L’AIGUA
Un element imprescindible
i misteriós. Sense ell no podem viure.
L’aigua ens sadolla,
ens neteja, ens relaxa, ens refresca... i ens constitueix físicament.
Quan et llances a un espai curull d’aigua, l’aigua -com una mare sol·licita- t’acull, t’abraça... El benestar que proporciona és inigualable. Només la seva visió ja és terapèutica.
Una font, un riu, una cascada, un llac. Allà on raja el seu so és gratificant; allà on està encalmada és una gran sensació de pau.
El seu contacte
és amorós. La seva textura és acollidora. El seu benestar, assegurat
Un element amb
tants valors no és estrany que sigui objecte de la cobdícia dels nostres
controladors que de mica en mica van apropiant-se de tots els possibles
recursos.
Podem viure sense
menjar però no sense beure i els nostres estimats benefactors ho saben i es van
preparant per a limitar-ne l’accés.
Fins i tot l’aigua
de pluja està prohibit embalçar-la privadament. Tot ha de passar pel sedàs del
component econòmic. Només els falta posar preu a l’aire que respirem... (que no
em sentin!)
Una aberració més
per afegir a les barbaritats que ens deixem imposar per la colla d’espavilats
que deixem que ens governin (fins quan?)
Si ens donessin a
triar de quina cosa voldríem disposar per damunt de tot, l’aigua figuraria en primer
lloc, per tots els aspectes enumerats al principi.
El més sorprenent
és que habitualment no li donem el valor que té. Només quan ens falta és quan
ho fem i mira que quotidianament ens acompanya en tots els quefers.
Ens hi rentem la
cara, les dents o ens dutxem. Omplim l’olla per a bullir-hi el menjar. Rentem
els plats que hem fet servir. En bevem quan tenim set. Ens hi submergim a la
piscina on anem a nedar. Reguem les plantes del jardí. En posem a la nevera per
fer glaçons. En fem la bugada i la neteja de la casa...
L’aigua és el do
més important del què disposem (a banda de l’aire) i és un element amb dues
vessants: La que dóna suport a la nostra vida i la que pot arrabassar-nos-la
(torrentades, allaus de neu, pluges massives)
És com tot a la
vida. La cara i la creu present en tots els aspectes que ens envolten. Qualsevol
cosa pot servir per a fer un bé o un mal, inclosos nosaltres mateixos els
éssers humans.
L’aigua ens
acompanya des de l’úter matern i participa de la marxa de la nostra vida. Sembla
per tant quelcom imprescindible i alhora misteriós per les seves qualitats i
propietats.
En qualsevol cas,
podem estar agraïts per la seva existència.
O així m’ho
sembla.
_________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 27 d’agost
2026
No hay comentarios:
Publicar un comentario