Si fas quelcom de profit, malgrat que no puguis gaudir-ne, ja et pots donar per satisfet

© TU ETS EL SEU OBJECTIU               

Primer van venir pels socialistes, i no vaig alçar la veu, perquè no era socialista.
Després van venir pels sindicalistes, i no vaig alçar la veu, perquè no era sindicalista.
Després van venir pels jueus, i no vaig alçar la veu, perquè no era jueu.
Després van venir per mi, i ja no quedava ningú que parlés per mi».

Una reflexió encertada i descarnada que retrata molt bé la nostra situació actual, envoltats de conflictes per tot arreu, sense cap mena de justificació que no sigui controlar-nos i anorrear-nos.

Sinó perquè és la pura realitat, tot el que s’esdevé sembla una pel·lícula de ciència ficció de la sèrie ‘terror’ en la que passa de tot i res de bo.

Tal i com s’expressa al principi, estem tots involucrats tan si volem com si no i si no actuem s’anirà materialitzant amb la fórmula de la granota (apujant el calor gradualment)

Què hi podem fer per a enfrontar-nos-hi? Potser una forma seria deixar de ‘finançar’ als qui ens oprimeixen. Tota la patuleia que ens maltracta viu a costa nostra, a través d’impostos, taxes i multes... Doncs deixem de pagar si els volem desactivar.

No cal cap violència sinó només una total desobediència en tot allò que ens perjudiqui siguin lleis o imposicions diverses, en especial en els temes econòmics

Ja comença a ser hora que ens adonem que la tropa elitista viu dels nostres diners, dels deutes que ens infligeixen per a sagnar-nos indefinidament creant diner del no res

Deixem de mantenir-los perquè és alimentar els botxins que ens esclafen i si els retirem la saba que nodreix el sistema capitalista podrem proposar una altra manera de viure

Estarem d’acord que avui dia tot s’acaba en diners. Els diners ho són tot i estan per tot arreu, Tot s’ha ‘monetitzat’ només queden l’aire i el sol (i a veure el què duren).

Fins quan esperarem per a dir prou? Quan ja no hi hagi cap forma de rebel·lar-nos-hi? Que fa por enfrontar-nos al sistema, és clar, però és que no hi tenim alternativa si volem preservar alguna cosa de la nostra humanitat.

Què fa falta per a que prenguem una decisió? Primer ens hem de preguntar si volem seguir en aquest sistema on estem ficats o si ho volem fer en les condicions que ens estan imposant.

Si el què volem és una altra forma de viure, haurem de guanyar-nos-la perquè no ens la donaran per les bones. Es pot aconseguir quelcom modificant el sistema o és millor sortir-ne i crear un sistema diferent, humà, on el diner deixi de ser el protagonista?

Una pregunta important que ens hem de fer és a què estem disposats a renunciar en aquest procés de canvi de vida i quins riscos voldrem assumir personalment.

Els processos de canvi tenen un inconvenient principal, que els resultats -si s’aconsegueixen- no són visibles o efectius per a la majoria dels que han iniciat la revolta (és com plantar un esqueix d’arbre a l’ombra del qual potser no podràs aixoplugar-te)

Sempre hi ha hagut algú que s’ha sacrificat per al bé dels seus descendents perquè hi ha coses que van més enllà d’una vida. Si fas quelcom de profit, malgrat que no puguis gaudir-ne, ja et pots donar per satisfet.

O sigui que tornant al tema de canviar el sistema, és evident que d’entrada tot seran inconvenients per als primers que s’ho plantegin i endeguin accions concretes, però algú ho haurà de fer si volem sortir de l’atzucac.

Vagi per endavant el reconeixement i la gratitud per a aquells que es llancin a tan meritòria tasca que ha de beneficiar a tots els que se senten éssers humans.

____________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 4 agost 2026