L’esplendor i les meravelles de la Vida es mereixen tota la nostra atenció i gratitud

VEURE LLIBRE

© UNA FILOSOFIA DE LA RESISTÈNCIA

Vivim en una societat on la tecnologia cada cop té més protagonisme, on impera el soroll permanent, la hiper estimulació constant i una violenta rapidesa. Davant d'aquesta realitat, se’ns  proposa una filosofia de la resistència que ens permeti tenir cura de l'atenció i ens empenyi a desenvolupar una nova manera de desitjar per tal de ser més conscients i responsables.

-------------------------------------------------------------------------------------------

Una denuncia clara i contundent de la degeneració humana a redós de la tecnologia que ens ha fagocitat tot i fer-nos creure que som lliures.

Llegir un llibre, contemplar un paisatge, delectar-se davant d’un quadre o, en un terreny més social, compartir tristeses o alegries amb altres éssers humans en un contacte físic real i no en el virtual com s’ha imposat majoritàriament.

Estem abduïts pels dispositius digitals que han segrestat el nostre temps i les nostres potencialitats apartant-nos de la realitat i privant-nos de l’expressió veritable dels nostres sentiments amb el corol·lari d’una soledat i buidor personal esgarrifosa.

Les aparents gratificacions d’una híper comunicació fictícia i molts cops falsa o manipulada, per voler semblar el què no s’és, resulta doblement decebedora i perjudicial.

La permanent dependència del telèfon mòbil (o de qualsevol altre estri digital) suposa una “absència de la vida” que s’escola al nostre voltant mentre la nostra atenció està fixada en les captivadores pantalles.

La quantitat de “palla” que aporten les “informacions i les històries”, abocades sense parar en tot moment, no mereixerien la dedicació que hi esmercem.

És com un encanteri que ens té atrapats mentre ens deixem perdre la vida real, palpable, experimentable.

Si volem companyia busquem-la entre les persones vives, no a dins de les maquinetes.

Cap eina tecnològica ens pot oferir el gaudi d’una abraçada o una conversa atenta i compartida.

No hi ha res com el contacte personal, mirar-se als ulls, poder-se tocar, veure les expressions del rostre de l’altre, riure o patir plegats amb algú al costat.

Amb la tecnologia de la comunicació ens deixem perdre el millor de la vida per una malentesa comoditat i potser també per la inseguretat d’afrontar-la al natural.

Pensem-hi fredament, perquè, a més de tot el què ens perdem, estem alimentant el nostre propi esclavatge i engreixant els guanys d’empreses que s’aprofiten de les nostres debilitats i de la necessitat de contacte humà.

La tecnologia ha d’estar al nostre servei i no nosaltres al seu. Sortim d’una vegada d’aquest atzucac que ens té atrapats i malmet la nostra condició humana.

L’esplendor i les meravelles de la Vida es mereixen tota la nostra atenció i gratitud.   

O així m’ho sembla

_____________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 3 octubre 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/