COMENÇA PEL CANVI QUE MÉS T’AGRADI
Toni Lodeiro, de
la cooperativa Opcions, és divulgador des de 2001 del consum
conscient i la vida lenta a través de diverses xerrades, tallers i articles. Ha
dissenyat polítiques públiques pioneres com els plans estratègics de consum
responsable de l’Ajuntament de Barcelona i de la Junta de Castella-La Manxa.
Coordina Multiplica, un programa
d’estudis especialitzat en la promoció i comunicació del consum conscient.
Recentment, ha estrenat un servei
d’acompanyament individualitzat a processos de canvi personal.
Podem canviar
el món amb la tria del nostre consum?
Se sobredimensiona el poder del consumidor conscient. Escoltem eslògans com “Sigues el canvi que vols veure al món”. Això té el perill de crear-nos una visió poc realista de la realitat. A més, ens responsabilitzen excessivament.
Ens carreguen amb motxilles que no són nostres, sinó del disseny del sistema econòmic que ens incita a consumir malament. Si jo vull viatjar a Berlín i fer-ho amb tren em costa 400 euros anada i tornada, mentre que un vol barat costa 80 euros, ho tinc molt difícil si vull triar bé.Qui és més
culpable: El que fa política i deixa passar articles que estan fets lluny,
insostenibles i amb ocupació de mala qualitat, o qui consumeix a dojo, sense
pensar?
No m’agrada
parlar de culpa i particularment en el cas del consum. Crec que fer una
política que millori les condicions laborals és molt positiu. Fer un consum que
es preocupi per les condicions laborals, que doni suport als productes locals i
a aquelles empreses que creiem que tenen un comportament millor, també és
positiu. Són necessaris tots els canvis. Qualsevol acció positiva suma.
Quin és el
primer canvi, el més important? La mobilitat? L’alimentació? O lluitar per
polítiques públiques millors?
Comença pel canvi
que més t’agradi perquè hi ha centenars de coses que podries fer i no les
podràs fer totes. Posa la teva energia on et sigui fàcil, on et diverteixis.
Sempre diem que podem anar fent un canvi per mes. Un mes canvio el meu compte a
una entitat de banca ètica o cooperativa. Un altre, em canvio a una cooperativa
elèctrica verda. Si mires la teva vida després de quatre anys, el nou model
de consum t’haurà transformat molt, t’haurà portat a conèixer persones i,
també, t’haurà canviat els valors.
Una gran
majoria s’assembla més aviat als que volen arribar primer, corrents, a les rebaixes
de El Corte Inglés.
Hi ha limitacions
que hem d’assumir. Per exemple, una empresa que vol produir de manera
sostenible, amb bones condicions laborals, d’entrada ja surt al mercat amb un
sobrepreu. No pot competir com una empresa que utilitza mà d’obra de qualsevol
part sense cap mena d’escrúpols. S’hi suma el poder que tenen les corporacions
i la capacitat que tenen de fer lobby. No podem demanar-nos la
Lluna.
Una enquesta de
l’OCU diu que dos
terços de les persones consumidores inclouen criteris ètics o ambientals en
alguna de les seves opcions de compra. També, fa uns anys, llegia que 9 de
cada 10 ciutadans han fet algun canvi d’hàbits per motius de sostenibilitat.
I una enquesta
recent de l’Ajuntament de Barcelona diu que al voltant del 80% de les persones
estan disposades a reduir el seu consum de carn i a canviar pautes de
mobilitat. Per tant, tan malament no ho estem fent.
De fet, les
alternatives de consum arriben cada
vegada a més persones. A Espanya, hi ha més de 200.000 clients de banca
ètica i una xifra semblant de clients de cooperatives elèctriques verdes.
També, n’hi ha centenars de milers a la banca cooperativa. Caixa d’Enginyers ja
són més de 200.000 socis. A Pamplona i a la seva comarca, hi ha una cooperativa de
consumidors agroecològics que tenen dues botigues i 3.000 socis.
El Slow Food Coop de Nova York és una cooperativa de consum
agroecològic que té 16.000 socis. Tot i ser minoritàries, les alternatives han
arribat a uns nivells que abans no tenien.
I hi ha exemples
de productes, com el cafè de comerç just, que arriba a capes més àmplies
de la població, no tan minoritàries. En canvi, hi ha una tendència
paradoxal, on cinc grans cadenes de distribució ocupen al voltant dels dos
terços del mercat alimentari. La compra digital ocupa cada vegada més quota de mercat,
i Amazon acapara més del 50% d’aquesta compra digital.
El repte passa
per convertir la creixent consciència ciutadana en polítiques
públiques que desequilibrin la balança.
La gent jove,
sobretot, compra molt per internet.
Sempre que
puguem, que ens deixin la compra en centres de recollida. Comprar online,
sens dubte, té un
impacte ambiental més gran perquè multiplica els transports. També,
impacta a les ciutats, amb la quantitat de cotxes circulant, aparcant, moltes
vegades, en doble fila o sobre la vorera. I també implica una multiplicació
dels envasos. Tot i que a vegades ens pot permetre fer la compra directa a
productors més compromesos. Per exemple La
Zona, el mercat digital del consum conscient i de l’economia social i
solidària, que està impulsant Opcions, i compta amb més de 100 empreses sòcies.
O el Mercat Arrels, impulsat
per la cooperativa Som, amb el suport de la Unió de Pagesos, que està centrat
en el tema alimentari.
Des del punt de
vista de la persona consumidora, com a tendència general, suposo que es fomenta
més la immediatesa: ho vull, ho tinc. Hem de continuar defensant el comerç de
proximitat, de barri. Les polítiques públiques han de defensar-lo amb força
davant el poder del mercat, que és molt fort.
Empreses
com Wallapop que ofereixen articles usats, ajuden a consumir
millor?
En línies
generals, sí. Òbviament, cada anàlisi té els seus blancs, negres i grisos, però
ha aconseguit un creixement de la venda de segona mà que les botigues no havien
aconseguit. Això és interessant, sempre que no impliqui multiplicar els
desplaçaments amb cotxe i la paqueteria. No conec a fons Wallapop,
però d’entrada no sembla una empresa especialment compromesa. Tant de bo des de
l’economia social i solidària siguem capaces de llençar iniciatives
empresarials i de comunicació ambicioses, per arribar a les majories com fan
empreses com Wallapop, molt menys compromeses.
Les botigues
com Véritas són cares. El discurs de “menja eco” culpabilitza
al pobre, que no s’ho pot permetre.
D’entrada,
prefereixo una alternativa com Molsa, que és una
cooperativa de segon grau que agrupa a 17 petites botigues ecològiques a
Catalunya. Tenen una implicació, amb compres conjuntes per poder comprar i
vendre més barat, només venen fruita i verdura de la Península o de Canàries.
La governança és de baix a dalt, les botigues són qui governa la cooperativa.
I sí, per les
persones que tenen més dificultats per arribar a final de mes el menjar de més
qualitat, o de proximitat, sovint no és una alternativa. Però jo tampoc
plantejo el consum conscient com una obligació moral. El poder transformador
del consum conscient és que una part dels consumidors podem ajudar que algunes
alternatives existeixin. Com a periodistes podeu ajudar a visibilitzar-les.
Després, les
polítiques públiques poden ajudar subvencionant-les o fomentant-les. I en
un moment donat han d’arribar canvis legals més ambiciosos, que les
generalitzin.
Després, el
missatge diu: “si menges ecològic, és millor per la teva salut…”
Estem duent a
terme el primer curs que existeix de capacitació professional per a la promoció
i comunicació del consum conscient: Multiplica. I a classe veiem que la
principal motivació de consumir ecològic és per salut. En un dels últims
estudis fets a Catalunya, al voltant del 40% declarava que comprava aliments
ecològics almenys una vegada al mes. I la principal motivació era la salut. Les
motivacions ambientals estaven en tercer o quart lloc. Quan, de fet, cap estudi
científic ha demostrat que consumir aliments de producció ecològica tingui un
impacte molt notori sobre la salut. Les motivacions laborals o socials sortien
molt més avall a l’escala.
El consum
conscient no pot fer miracles i fer canviar de cop els valors dominants a la
societat. I, d’altra banda, és natural que les persones ens preocupem per
la salut, els diners i l’amor. Una
reflexió per a les economies transformadores seria que parléssim també en
aquest llenguatge, mantenint valors transformadors. Perquè si només som els
que renyem, els que es queixen, som poc seductors.
És millor arreglar
una sabata o un electrodomèstic vell, encara que costi el mateix comprar-lo
nou?
M’he sentit
estúpid quan per un braç de batedora, sense el motor, em volien cobrar quasi el
mateix que una batedora nova. Imagina’t que me’l compro i al cap de mig any se
m’espatlla. No busquem sants, busquem masses crítiques. Si et costa el mateix,
és lògic, humà i raonable que te’n compris un de nou. No li posaria el pes a la
responsabilitat individual.
Necessitem una llei de residus més
dura i una llei de reparacions molt més dura que les que tenim, que
subvencionin el sector de la reparació, que penalitzin fortament els productes
no reparables o poc duradors.
Tenim
l’electricitat, però, hi ha altres alternatives al gas i a l’aigua?
Montse Peirón,
fundadora d’Opcions, fa anys va publicar un article sobre això: “Donem gas a les
alternatives”. Explicava com per contractar gas, trobem alguna empresa més
local i compromesa amb la sostenibilitat, com Feníe Energía.
De totes maneres,
des de l’economia social i solidària reivindiquem tant les municipalitzacions de
serveis com la concertació publico-cooperativa i publico-comunitària
(aquest últim terme significa la gestió de serveis públics des de l’economia
social). Hi ha exemples tant de
municipalització de serveis com de
gestió público-cooperativa.
En algun dels
seus articles parla de la diferència entre el consumerisme i el consum conscient.
Quina és la diferència?
El consumerisme,
o el moviment
en defensa de les persones consumidores, és el moviment que alguns
coneixereu per entitats com FACUA, ADICAE o OCU. Tradicionalment, s’ha centrat
molt en la salut: que els aliments siguin segurs. I pel que fa als drets, que
no t’estafin, que puguis fer la reclamació. És un sindicalisme de consumidors.
Igual que el sindicalisme de treball és, sobretot, defensiu.
En canvi, el
consum conscient és propositiu: et proposa deixar de donar suport a una empresa
que no comparteix els teus valors i donar suport a les que sí que ho fan.
Ambdues mirades
són molt necessàries i complementàries.
Parlem del
consum per por. Per exemple, el paper de vàter a l’inici de la pandèmia. O el
buidatge de les góndoles per la guerra. Un campi qui pugui?
Crec que denota,
més enllà d’una posició individualista, una falta de confiança amb les
estructures socials i comercials. Precisament, amb el consum conscient proposem
relacions de confiança. Fixem-nos en la dita “que no et venguin gat per
llebre”. Parla d’un comerciant que vol guanyar més aprofitant-se de tu.
Tornant al
consumerisme, com el sindicalisme de treball, parteix de la idea de la
competició entre l’empresari i l’obrer/consumidor.
Jo, quan arriba
el rebut d’energia, somric. Perquè sóc soci i propietari de la cooperativa
a la qual consumeixo. I fins i tot, si fos una empresa amb la qual simplement
simpatitzo, el consum conscient i l’economia social ens traslladen a marcs de
cooperació i de confiança, de valors i propòsits compartits entre les empreses
i els clients.
Quan
l’economia social i solidària fa màrqueting, també influeix perquè es
consumeixi. No és una contradicció?
Estic molt a
favor de les contradiccions. Faltaria menys que l’economia social i solidària
no pogués tenir contradiccions i no pogués fer màrqueting. Necessitem créixer,
que hi hagi més alternatives i que arribin més lluny; i la comunicació hi juga
un paper clau!
Créixer, però
alhora decréixer, perquè necessitem un decreixement des del punt de vista
ecològic.
Sí. Però no crec
que des d’una economia social i solidària hi hagi cap proposta que fomenti el
consumisme excessivament. Volem que l’economia social i solidària ocupi un
percentatge més alt del PIB.
I sobre les
contradiccions. A vegades et diuen: “vegetarià, però, portes unes vambes Nike“.
És a dir, precisament a les persones i empreses que més es comprometen els
demanem 10 vegades més. No els perdonem ni una. Visquin les contradiccions! Són
imprescindibles en el context en què vivim.
Però deixem de
generar feina…
No, perquè tenim
tanta electricitat renovable per generar, tanta agricultura local per
recuperar, tant habitatge públic de lloguer social per recuperar, etc. Hi ha
molta feina per fer.
A més, hi ha un
altre debat, volem
treballar 40 hores a la setmana amb tot el que hem augmentat la
productivitat? Abans treballava fora de casa un dels membres de la
parella i l’altra persona es dedicava a les cures, i s’arribava a cobrir tot. I
ara, hem passat a treballar els dos a jornada completa i no arribem.
I algú que ho
pagui.
Hem de pensar a
on se’n van els diners, tant públics com privats. On volem posar els nostres
diners els consumidors? En una banca que inverteix en autopistes i en armes, o
en una que dona préstecs a projectes locals i sostenibles?
Vostè diu
“allibera’t del consumisme”, “viu amb menys i treballa menys”, però el salari
no arriba.
És així per a una
part de la població. Però el consum conscient no és el responsable. Necessitem una
reforma fiscal, una reforma ambiciosa del mercat laboral, una bona política
pública d’habitatge. Però no li podem demanar al consum conscient que
aconsegueixi tot això i resolgui mancances estructurals tan profundes!
I, alhora, hi ha bastant gent que pot escollir gastar menys en un viatge o pagar menys de
televisió o de cotxe, i potser reduir una mica la seva jornada laboral, o no
fer hores extres, o allargar les vacances… Dirigim el relat a aquesta població.
Hi ha molts canvis que poden millorar la vida de moltes persones, un canvi de
valors, una
vida més senzilla, amb menys hores de feina i més satisfacció.
I un consum
diferent pot connectar a les persones. Per exemple, les relacions que
estableixes a un hotel són diferents de les que fas en un intercanvi de casa o
un voluntariat.
Per generalitzar
tot això, necessitem legislació que ajudi. Necessitem una renda bàsica
universal. Però no hem d’esperar a tenir-ho per començar a millorar les nostres
vides!
Article cedit
per alternativaseconomicas.coop
Versió original, en castellà a l’enllaç.
https://opcions.org/entrevistes/comenca-pel-canvi-que-mes-tagradi/
No hay comentarios:
Publicar un comentario