20/5/22

Cada època té les seves circumstàncies i els mitjans per a enfrontar-s’hi

 © LA PREGUNTA DEL MILIÓ              

El món és dels joves?

Els que han nascut envoltats dels sistemes digitals, que no han conegut la NO-tecnologia, no es fan cabal del pa que s’hi dóna en la societat actual. 

És més, tan els hi fa!!

Als veterans que hem viscut en el temps analògic, se’ns fa insuportable la deriva que està suposant la tecnologia i per això ens hi resistim i maldem per a que pervisquin el tarannà i els usos passats. (I no pas per allò de... qualsevol temps passat va ser millor!)

Els avenços tecnològics sempre són benvinguts si faciliten la vida a la gent, però darrerament el que està creant la tecnologia és una dependència quasi total i a més serveix per al control de la mateixa gent que en fa un ús desmesurat.

Ja s’ha demostrat per activa i per passiva les males influències dels estris tecnològics: des de la inefable televisió fins al omnipresent mòbil.

Però és una tasca inútil i desgastant: No porta enlloc i no beneficiarà ningú perquè les noves generacions estan en una altra onda i són ells qui hauran de trescar amb la nova societat que resulti de tots els canvis que es van produint.

Canvis per a mal, segons els qui ja som veterans... però els joves ja hi són adaptats i sembla que ja els va bé tot això del control i la manca de llibertats.

Ells, amb el mòbil a la ma, se senten els “reis del mambo” i totes les imposicions que van caient no fan sinó donar-los un marc definit per on moure’s a falta d’altres punts de referència.

Potser no tot el jovent està alienat i aquells que no ho veuen clar també pateixen per la manca de valors dels que, si no n’han gaudit, si més no, els intueixen com un component necessari per a estructurar un capteniment vital i una guia per a encarar els reptes socials.

Què s’hi pot fer? Què hi podem o hi hem fer els veterans?

Pels que ja som a l’etapa final del trànsit vital com és el meu cas, el dilema que es planteja és ben “maniqueu”.

No és tan el “què” com el “perquè”, donat que la nostra resistència es podria interpretar com una interferència per als qui ara engeguen el seu propi procés de vida al que hauran de donar resposta des de la seva òptica i amb els seus propis condicionants i expectatives.

Cada època té les seves circumstàncies i els mitjans per a enfrontar-s’hi.

És la gran tasca d’aprenentatge que tots venim a fer en aquest món.

Per tant, pas al costat, per a bé o per a mal i deixar el camí lliure per als que ens segueixen.

 


JOVES (The Young ones)

__________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com

20 maig 2022

No hay comentarios: