- El
coneixement prohibit
- El
càstig per desobediència
- El llançament a la foscor
Quant fa, 5000 anys? Trobo que la narrativa ha aguantat molt bé el pas del temps i serveix a dia d’avui per aconseguir novament els resultats desitjats...
El personal que controla el “negoci” no s’ha hagut d’esforçar gaire i ha tirat de relat bíblic per a tornar a entaforar la “tropa” al corral (tan físic com mental)
En el conte del jardí de l’Edèn ja es van passar tres pobles en situar una gent, pretesament innocent, al bell mig de l’abundància i l’ociositat tot imposant-los una limitació provocadora: no menjar els fruits de l’arbre del coneixement.
Ves quin acudit! Si no era per a ells, perquè l’hi posaven?
És com tantes prohibicions absurdes que emplenen la vida diària: No circulis a més de 90 però fan cotxes per anar a 180. No fumis però sí deixen fabricar cigarros...Pots anar a dinar al restaurant però no a sopar. Pots passejar de dia però no de nit. Pots anar a treballar però no a ballar... La qüestió és marejar la perdiu, fer “anar de bòlid” i tenir tothom sota control.
Si no fas el què et diuen... castigat (i en casos extrems, eliminat). Tota la història dels mites, els deus i avatars diversos, segueix la mateixa pauta: sotmetiment irracional, a través dels capatassos de torn, a unes normes absurdes amb el comú denominador de l’obediència cega.
Religió, ciència, informació, educació... elements emprats per a definir el relat i fer-lo dominant.
Abans va ser l’àngel qui guardava el paradís. Ara és internet, amb la seva contradictòria funció d’informar i controlar, qui te cura del què es pot saber i el què no. I assenyalar als qui se surten de mare.
Prepotència i escarni envers el simple mortal a qui li passen la mel per la boca de l’estat del benestar i després li prenen i a més el castiguen per l’atreviment de voler-ho gaudir.
Els deus antics són els poderosos d’avui dia (o almenys els qui donen la cara), que fan i desfan en el món, explotant i mofant-se de tots els éssers humans esclavitzats, per bé que darrerament, molt subtilment sense fer ús de violència explícita amagada en una perversa manipulació social.
Quin esdevenidor ens espera? Podrem trencar aquest etern retorn de la roda de poder sobre la humanitat? A qui ens enfrontem realment? El nostre enemic és d’aquesta dimensió? Tot i la finitud física de l’ésser humà, cal confiar en la transcendència?
Si més no, cal gaudir del dia a dia -el famós carpe diem- Ningú sap què ens pot portar el demà. La perspectiva sembla ben fosca, però, ves a saber... de més verdes en maduren!
______________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
18 maig 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario