UNA SOCIETAT REAL
EN LA QUAL VIURE ÉS CONVIURE
Tenim la realitat
davant dels nassos –i també la sentim dins nostre!–, però això no vol dir que
la coneguem bé. Tot el què nosaltres en sabem es basa en les experiències que
tenim i en el discerniment que n’extraiem, però per molt riques i diverses
siguin les nostres idees i experiències, sempre seran parcials. Tard o d’hora
haurem de renunciar a la pretensió de conèixer del tot la realitat, perquè no
la podem abastar. La realitat sempre ens supera.
La realitat, en si mateixa, no és el que en percebem d’ella. Tampoc és el que reflexionem o imaginem, ni el que n’intuïm. La realitat és molt més gran que tot això. Malgrat que tot el que percebem, sentim i entenem és ben real, la realitat escapa a quedar presa en tot això. No hem de voler atrapar la realitat, hem de deixar que ens sorprengui ella a nosaltres.