© COM ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES
Fent servir com
al·legoria la coneguda faula
de Lewis Carroll, exposo una reflexió sobre el perquè de la nostra estada
en aquest món.
Estem plens de
dubtes i frustracions davant la “magnitud de la maldat” que ens envolta i pel
fet d’haver de reconèixer el poc que hi podem fer.
Ens hem adonat -cadascú en el seu moment i no tots- que la falsedat i l’engany impregnen tot el què sabíem, tot el què ens havien ensenyat i tot el què semblava més sagrat.
Això ens fa
preguntar-nos: què hi fem aquí, enmig d’aquest merder, si no podem millorar-ho
i, encara pitjor, si no podem evitar patir els estralls d’estar immersos en
aquesta realitat inhumana.
El nostre
“despertar” no ha fet més que afegir patiment al nostre viure, cosa que als que
són ignorants de la situació no els afecta.
L’explicació que
m’ha vingut al cap és que les nostres ànimes, en decidir encarnar-se en aquest
món, ja eren conscients del lloc on es ficaven i ho volien experimentar... no
canviar!!
El què passa és
que ho hem oblidat i ara ens sembla que hem de fer-hi alguna cosa per lluitar
contra tanta malvestat. I no, del què es tracta és de transitar per entre el
desgavell i les contradiccions sense que ens afectin, alhora que donem exemple
amb un capteniment serè i confiat.
L’experiència
consistiria en mantenir l’equilibri i travessar la nostra existència sense
mirar als costats. Recórrer el “túnel del terror” que és aquest món i sortir-ne
indemnes i en pau.
Ni amenaces ni
temptacions de cap tipus han d’allunyar-nos del nostre centre i en això estaria
el motiu vital per molt incomprensible que ens pugui semblar.
És allò de les
tres classes de coses que hi ha a la vida: les que depenen de tu, les que depenen
dels altres i les que depenen de Deu.
En la mateixa
línia hi ha el prec que demana serenitat per a acceptar les coses que un no pot
canviar, el coratge per a canviar aquelles que sí podem i la saviesa per a reconèixer-ne
la diferència.
Quelcom important
a més, és tenir en compte que estem en el món però no som del món!
En conclusió. La
vida és una gran gimcana, una cursa d’obstacles i la nostra tasca en
participar-hi és anar-los superant i sortir-ne victoriosos.
O així m’ho sembla
__________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 13
setembre 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
1 comentario:
Aixi es!
Publicar un comentario