© L’ANTROPÒLEG GALÀCTIC
La dita antiga de “coneix-te a tu mateix” és un bon punt de referència per
a mirar de fer un balanç de la situació actual de l’ésser humà i la mateixa raó
de ser de la humanitat.
Per a ser estrictes en aquesta comesa li podríem demanar ajuda a un ésser imaginari, en aquest cas un científic aliè de la Terra, un “antropòleg galàctic”. L’encàrrec seria analitzar la Humanitat en conjunt i fer-ne un diagnòstic desapassionat. Som-hi doncs: te la paraula el nostre antropòleg
Bé estimats amics, el que s’observa a primera vista és que tots els éssers humans reflecteixen pràcticament les mateixes necessitats i aspiracions a banda de petites diferencies físiques o psíquiques.
Vistes de lluny les coses es poden relativitzar enormement i copsar-ne
fàcilment l’essència que en el cas vostre es podria sintetitzar en alguns trets
específics:
- Afany de supervivència
- Desig de ser estimats
- Ànsia de coneixement
- Sociabilitat
- Dubtes vitals: qui soc, d’on vinc, a on vaig?
- Angoixa pel desconegut
La llista podria ser més llarga però ens serveix per a situar-nos i
establir uns trets que us defineixen a la immensa majoria.
Per dessota d’aquestes característiques bàsiques hi trobem les emocions, en
les seves variants virtuoses o malignes, i aquí és on nien i comencen les
diferències que es fan evidents entre els éssers humans.
Si jutgem les vostres accions emparant-nos en les emocions, el resultat no
pot ser equilibrat. Cal no apartar-se dels trets principals per a poder trobar les
respostes més adients.
La pròpia constitució humana, amb les seves capacitats i limitacions és la
base per arribar a unes conclusions tan ajustades com sigui possible.
El gran dilema sempre present del bé i el mal sura per damunt de tot i ho
fa de vegades de manera enganyosa, justament per la relativitat de gran part
del procés vital.
Com que no hi ha llibre d’instruccions us heu de guiar per la intuïció i
per tot allò que us ressona i així aneu fent camí bastant a les palpentes.
Si a sobre us intoxiqueu amb creences, costums, conveniències, pors... la
barreja s’aparta molt de l’equilibri necessari per a saber on sou i fins i tot
qui sou.
Viure en societat comporta el risc de “contaminar-se” sense voler, però és
de la interacció social d’on traieu molta part de la vostra raó de viure que
abasta tota mena d’experimentació.
La dualitat defineix el vostre viure: naixement-mort, estimació-odi,
alegria-patiment, pau-neguit, equilibri-desorientació, confiança-por...
Aquestes polaritats i moltes d’altres emmarquen les vostres passes i us
obliguen contínuament a prendre decisions, a entomar estats d’ànim, a refermar
conviccions...
Amb aquest bagatge i amb el llast de tot el què desconeixeu, aneu per la vida
a batzegades interrogant-vos constantment sobre l’encert del què feu.
I ara, en els temps tan inhòspits que corren, encara us formuleu més
preguntes per a trobar la sendera adequada en aquest experiment vital del què
desconeixeu tantes coses.
Què us puc recomanar? No m’atreviria pas a donar-vos cap consell donat que
l’experiència de la vida és una aventura extraordinària subjecte al lliure
arbitri.
En qualsevol cas, penseu que no esteu sols i que teniu tot el què
necessiteu.
_________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com - 24
d’abril 2023
ALTRES ESCRITS DEL
MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario