Anar descobrint coses que justifiquin i donin valor al fet de viure.
Ens hem parat mai a preguntar-nos si paga la pena viure. Quina raó hi ha per
aquesta experiència de viure? Una bona pregunta i gens fàcil de respondre.
De sobte,
apareixem en aquest teatre vital i ens hi anem movent sense tenir res clar.
Quan els interrogants acudeixen a la nostra ment, mirem de trobar respostes a
les grans preguntes: Qui soc? D'on vinc? Què hi faig aquí? On vaig?
De preguntes
n'hi ha moltes, el que manquen son respostes. Una pista que se'ns dóna és
aquella del "coneix-te a tu mateix". De totes maneres, seguint el
camí que sigui, sempre s’arriba a una porta tancada que ens barra el pas a la
resposta final. Sembla que no estem facultats per a saber tota la veritat i ens
hem de conformar amb intuir-la.
Una anàlisi freda porta a la conclusió que la vida humana no és un fet necessari. Sembla més aviat un experiment, un joc, un entreteniment… que uns éssers superiors han creat per a distreure’s.
Com una gran fira d'atraccions (un parc temàtic com diuen ara). Pensem sinó en tot allò de: La roda de la vida, el procés kàrmic, l'etern retorn, etc.Si tenim molta
necessitat de saber la veritat i no ens volem fer massa mala sang, haurem de
deixar de banda el que hi ha darrera la porta tancada i valorar el que tenim
més a ma. Veure tot el què hi pot haver de bo al voltant nostre que faci vàlida
l’experiència de la vida.
Aquí és on
comença la nostra tasca: desbrossar el gra de la palla. Anar descobrint coses
que justifiquin i donin valor al fet de viure. Aquesta descoberta dependrà de
cadascú per la raó que no hi ha ningú igual i el què li agrada a un no li
agrada a un altre. O sigui que hi ha molt de camp per córrer.
Comencem
ignorants de tot i així la tasca inicial és aprendre. Ho hem d'aprendre tot,
des de les coses físiques a les mentals. Des de les cognitives a les
emocionals. I quan sembla que comencem a estar ben instruïts… s'acaba el
joc! Per això, si ens ho plantegem com un joc, la cosa es pot fer més entenedora
tot i el misteri final.
Paga la pena
viure, doncs? Amb el vist fins aquí podem estar d'acord que l'experiència és
força atractiva i prou variada com per submergir-s'hi acatant "les regles
del joc" (aquells entrebancs que anem trobant en el decurs del procés
vital) i gaudint de tota mena de sensacions que de no estar
"materialitzats" (immersos en el joc) no podríem gaudir tot i el
poderós que és el nostre ésser superior, l’essència del què veritablement som.
Algunes de
les coses que podem fer:
Gaudir, Descobrir,
Esculpir, Pintar, Ballar, Cantar, Nedar, Compondre, Escriure, Riure, Plorar,
Fruir, Sentir, Apassionar-se, Ensenyar, Inventar, Pensar, Somiar, Estimar…
Som-hi doncs!
VISCA LA VIDA
-----------------------------------------------------------------------------
Joan Martí – 19.08.2021
Publicat en aquest bloc el 14/6/2012
No hay comentarios:
Publicar un comentario