© ON SOM I ON ANEM
Potser què som i què volem ser
La crispació ambiental, la manca de perspectives,
la sensació de retrocés, l’absència de valors, la desaparició del “consol
espiritual”...
Tota una desfeta
existencial que ens embarga i ens anorrea deixant-nos astorats i esmaperduts.
No ens sentim bé
i no sabem ni què fer ni cap a on tirar. Creences i costums que semblaven ben
arrelats o han desaparegut o ja no ens serveixen.
La vida cada cop
s’accelera més i ens va sobrepassant sense donar-nos un respir ni aportar-nos
cap expectativa raonable on agafar-nos.
D’acord que la vida és un canvi constant, però en l’actualitat no hi ha temps per a copsar ni pair res i la manipulació informativa i de tota mena és tan present que no saps què creure.
Les coses no
pinten bé pels humans corrents. Sense haver d’anar a petar als escenaris on la
guerra fa estralls, en els àmbits on estem en “pau”, la desorientació, la
frustració, la desesperança i la alienació són ben evidents.
“L’home és la
mesura de totes les coses” es va dir en algun moment de la història. Però el què
s’està veient és que això només val per a una reduïda massa de gent que ostenta
el poder (el poder real) i que s’ho fa venir bé per a treure profit de tot, a
costa del què sigui, abocant a la immensa majoria a la desesperació.
Una desesperació
que va més enllà de l’existencial i s’infiltra en el vital, en les necessitats
del dia a dia, afegint-se a l’angoixa de les preguntes transcendentals que, si
mai han obtingut resposta, ara les que s’endevinen són decebedores en grau
extrem.
Els avenços de la
ciència i la tecnologia amb el sorgiment de la intel·ligència artificial estan
anihilant la preeminència de l'ésser humà a qui van substituint pas a
pas fins a una perspectiva de control total que fa esgarrifar.
I el més greu, és
que ha anat agafant peu la destrucció de la transcendència de l’home a qui la
ciència demostra que pot manipular-lo, fer-lo més longeu, més “feliç”... tot a
compte de la pèrdua d’autonomia i singularitat.
Aquesta
deshumanització vestida de “transhumanisme” que ja tenim a sobre ens obliga a
tots els que en siguem conscients a prendre mesures ràpides i decidides si
volem preservar el màxim de la idiosincràsia de l’ésser humà.
Cal creure que
encara hi som a temps !
DANSER ENCORE
--------------------------------------------------------------
Joan Martí – 25.08.2021
elcamidelavida@gmail.com
Publicat en aquest bloc el 8/10/2018
No hay comentarios:
Publicar un comentario