Les entitats financeres, penso, han llançat els caps de sucursals i els directius a vendre a tort i a dret la darrera estafa organitzada, el darrer producte estrella: els plans de pensions universals.
Els bancs han decidit prendre la iniciativa, després de l’ensulsiada. Un cop exhaurit el paradís hipotecari, cal fer caixa i la popularització dels fons de pensions podria ser el gran negoci de les entitats financeres. El seu olfacte especulador no els enganya i el terreny el tenen adobat des de fa temps. Qui no ha sentit parlar de la fallida del sistema públic de les pensions? O de l’envelliment demogràfic? La recuperació del món financer podria venir, precisament, de la hipoteca de la nostra vellesa.
Durant les darreres setmanes he rebut nombroses trucades telefòniques a casa. “Són els del banc”, em diuen. Com no tinc res de pendent, ni productes d’inversió dels quals preocupar-me, no en faig gaire cas. Insisteixen. “Ha trucat el director de la sucursal. Que li telefonis…”, em comenten. És força estrany... El banc mai m’havia empaitat, perquè el meu perfil no correspon, precisament, al de client vip o selecte o emprenedor. Més aviat al contrari. Els bancs sempre m’han provocat una mena d’angoixa existencial.
Decideixo parlar amb el director que no conec i al cap de tres minuts de conversa tot queda aclarit. Em vol col•locar, persuasiu, un fons de pensions. “Pensi que les coses vénen molt mal dades…”, remuga. A continuació, m’etziba un reguitzell d’arguments contra la jubilació pública i la tenebrosa vellesa que m’espera. Escolto la seva vehemència. Les entitats financeres, penso, han llançat els caps de sucursals i els directius a vendre a tort i a dret la darrera estafa organitzada, el darrer producte estrella: els plans de pensions universals.
Els bancs han decidit prendre la iniciativa, després de l’ensulsiada. Un cop exhaurit el paradís hipotecari, cal fer caixa i la popularització dels fons de pensions podria ser el gran negoci de les entitats financeres. El seu olfacte especulador no els enganya i el terreny el tenen adobat des de fa temps. Qui no ha sentit parlar de la fallida del sistema públic de les pensions? O de l’envelliment demogràfic? La recuperació del món financer podria venir, precisament, de la hipoteca de la nostra vellesa.
L’inexorable desballestament de l’Estat del benestar s’està produint a plena llum del dia i a la vista de tothom. Sense gaires convulsions. Només les justes i necessàries. Els sociòlegs saben molt bé que el teixit social, organisme viu, reacciona de manera similar a aquella granota que llencem a un recipient amb aigua bullint. La bestiola s'escaparà d’un bon salt de l’aigua infernal. Però si la mateixa granota la dipositem en una olla amb aigua freda, la posem al foc i escalfem el recipient gradualment, l’amfibi acabarà bullit sense adonar-se’n. Plàcidament bullit, sense resistències ni escarafalls.
Joan Palomés. Periodista
04/01/2011
http://www.eltriangle.eu/cat/notices/2011/01/i_ara__els_plans_de_pensions_20156.php -
No hay comentarios:
Publicar un comentario