La riquesa i la pobresa són inseparables. És una unió desafortunada, ja que no són companyes naturals. Encara que la 'suficiència' no es considera l'objectiu de l'ambició humana, la pobresa, enfosquida per les seductores promeses de 'més', no es pot 'curar'. Només pot variar, modificar constantment a imatge d'una particular i selectiva concepció de la riquesa.
En la nostra vida quotidiana ens adonem que la riquesa significa alguna cosa més que diners. Diem que algú és 'ric' en experiències. Parlem de la 'riquesa' dels detalls d'una meravellosa escultura o pintura. Quan parlem de la 'riquesa' del món natural, ens referim a la seva bellesa i diversitat. Reconeixem la 'riquesa' de la informació continguda en un llibre. Sabem que la salut és riquesa. I tots sabem que la 'riquesa no te la pots emportar'. Tots varem arribar al món i ens en anirem tal com varem venir: nus.
No obstant això el punt de vista monetari de la riquesa s’ imposa sobre els altres, i relega amb això altres formes de respondre a les necessitats que van unides a la biodiversitat i la diversitat cultural del planeta. Les definicions alternatives de la riquesa -i per tant de la pobresa- ens poden alliberar d'aquest procés tirànic i reductiu.
La riquesa i la pobresa formen part d'una construcció ideològica que, encara que 'beneficia' clarament als rics, cobra un inacceptable peatge a tota la humanitat.
La creixent desigualtat del món i la insostenible naturalesa de la nostra concepció de creació de riquesa té almenys una conseqüència positiva. Permet tant als rics com als pobres adonar-se que aquests extrems satisfan cada vegada a menys persones. Indueix a considerar la possibilitat d'acollir-se a un nou projecte per alliberar-se dels sistemes que subordinen les necessitats de la humanitat a les necessitats d'una economia. Reforça els vincles entre els joves als carrers de Seattle, Gènova i altres llocs, conclaves on el privilegi prossegueix els seus negocis cada vegada més secrets, mentre els camperols, les dones i els pobres de tot el món són robats, enganyats i traïts, en un planeta que pot fàcilment proporcionar la seguretat de suficiència a tota la població.
"És útil separar una concepció cultural de vida de subsistència com pobresa, de l'experiència material de la pobresa, que es deriva del desposseïment i la privació. La pobresa que es percep culturalment no necessita ser una pobresa material real: les economies de subsistència que s'autoabasteixen en les seves necessitats bàsiques no són pobres en el sentit de veure's privades. No obstant això, la ideologia del desenvolupament les defineix així perquè no participen, per sobre de tot, de l'economia de mercat, i no consumeixen les mercaderies produïdes i distribuïdes pel mercat, encara que puguin satisfer les seves necessitats a través dels mecanismes d'autoabastiment. "
Vandana Shiva
Extraído del libro ‘El mundo pobre’ de Jeremy Seabrook.
Publicado en: DECRECIMIENTO
No hay comentarios:
Publicar un comentario