© EL DESAJUST HUMÀ
Com foragitar, com dissoldre l’odi que nia en els cors dels éssers humans? Qualsevol cosa el desplega i espatlla tota la convivència.
On rau la llavor
que l’alimenta? És possible una altra forma de ser? Estem condemnats a patir
aquest malefici sense cap alternativa?
Aquesta ràbia que
cova a dins nostre, està motivada per la pèrdua de quelcom ancestral? Vàrem ser
realment éssers sublims en alguna època daurada?
Amb la raó a la
ma, no hi ha res que tingui sentit. Tot és amarat d’un patiment constant (per a
uns més i per a d’altres menys). Tot és incert, atzarós, incontrolable.
Sempre la insatisfacció instal·lada a dins nostre. Perquè aquest anhel insaciable? Quina ment retorçada ha pogut dissenyar-nos tan vulnerables i impotents?




.jpg)




