ULL DE BOU

FELICIDAD

____________

Respiro, ando, camino sin correr
disfruto de cada paso.
El odio y la rabia quedararon atras.
Sin tristeza no hay alegria.
Sin decepcion no hay pasion.
Sin engaño no hay desengaño.
Sin sentimientos es aburrido.
Quiero sentir lo malo para reconocer lo bueno.
El miedo no existe en mi mundo.
La luz no me ciega, la luz me muestra el camino.
Las baldosas amarillas han desaparecido
para mostrar "que no hay camino sino estelas en la mar".

_____________________________

30/04/10

David Vidal Ivern

"http://www.ulldebou.spaces.live.com/%22"

UN REGAL

El curt "The Butterfly Circus" ha guanyat el primer premi del concurs "The Doorpost Film Project". Aquest premi, de 100.000 dòlars, reconeix l´aportació del curt a la promoció dels valors humans. En aquesta ocasió, els valors eren l´esperança, el perdó, la humiltat, l´alegria, la llibertat i la redenció.



t

____________________________________

23/04/10

Bloc SINAPSIS-TE-VEO

http://www.sinapsis-te-veo.blogspot.com/

LLIBRE RECOMANAT

Davant la situació actual del món, Amin Maalouf ens explica com hi hem arribat i com podem sortir-nos-en. La seva anàlisi és dura, però creu en l´instint col•lectiu de supervivència. No predica el fatalisme, sinó la urgència d´iniciar un nou procés. Potser som a la prehistòria, diu, d´una nova humanitat. Amin ho subratlla: tant el món arabomusulmà com Occident han estat infidels als seus propis valors. Un assaig sense «bla, bla, bla», ha dit la crítica. Anàlisis a fons, idees concretes. Maalouf, d'origen libanès i francès d´adopció, ofereix una visió lúcida d´un món que es contradiu

  

http://www.casadellibro.com/libro-un-mon-desajustat/1486725/2900001342441

CARTA DES DE LA PRESÓ

Des de la presó escric aquesta carta per a qui la vulgui llegir, perquè d’aquesta manera pugueu entendre que el meu passat no te res a veure amb el futur que desitjo trobar quan surti.
Estic avergonyit per tota la mala vida que, al final, m’ha portat al punt on em trobo actualment; però ja és hora de netejar aquesta merda que tinc dins l’ànima.
No vull el perdó de ningú, ja prou en tinc en sentir-me malament jo mateix, però ja intento ser jo el que em perdoni a mi mateix i gràcies a les llargues estones d’autorreflexió puc determinar que, malauradament, estar aquí a presidi ha estat la millor etapa de la meva vida.
Des dels 16 anys sempre he volgut destacar d’una manera o d’una altra, però, de mica en mica, el comportament de nen “mimat i malcriat” anava de mal en pitjor i, després de 15 anys, un mateix se n’adona que tot plegat podia haver anat de diferent manera.
L’adolescència per a quasi tots és una incertesa; el nen vol fer-se home de la manera que sigui, a vegades sense importar-te quin és el vertader significat d’aquesta transició tan delicada de l’ésser humà i, segons com desenvolupis aquest procés, moltes vegades passa que no s’arriba a assolir el grau de maduresa necessari per a convertir-se en home i et quedes penjat enmig del tràmit, donant com a resultat que, el que havia de convertir-se en un home, s’ha quedat en un “cagamendúrries”, per dir-ho d’una manera suau.
I així és com jo crec que m’he passat mitja vida, fent el passerell tot equivocant cada pas durant tot el temps passat i fent mal a molta gent, gent que m’estimava i que pel meu egoisme han deixat de parlar-me.
Enric
12.10.09