I és que la pitjor tortura és no saber l'origen d'allò que creiem que ens afecta

 © ELS DILEMES DE L’ÉSSER HUMÀ

Qui o què és realment l'ésser humà?

Què fa en aquest planeta? D'on ha vingut i on va?

Per què fa tantes voltes a tot? Serà que se sent incomplet, perdut o abandonat?

Per què sempre que es replanteja l'existència, li tallen les ales o directament se'l carreguen?

Serà cert que històricament hem volgut ser com a déus?

Què o quins són (o van ser) aquests déus que volíem emular?

Quina és veritablement la nostra funció, el nostre destí? Quina és la nostra raó de ser?

Som el resultat d’un experiment efectuat per alguna civilització superior?

Què va sortir malament que des de llavors no cessen de tractar d'eliminar-nos?

En definitiva… Per què no ens liquiden de cop si tant els molestem?

En aquest punt apareixen unes suposades lleis universals: El lliure arbitri, el karma, etc.

Qui les ha implantat? Serà que hi ha diferents nivells i jerarquies entre les civilitzacions avançades que ens van crear i ens controlen?

Podem suposar que algunes civilitzacions són realment benèvoles davant de la maldat de les que aparentment senyoregen actualment el nostre planeta?

Molts interrogants i especulacions davant la magnitud del desconcert que ens envolta, però cap certesa, ni de bon tros alguna solució a aquest atzucac.

El nostre trànsit vital, sotmès a tantes incerteses i aspectes incomprensibles, ens impulsa constantment a la cerca de respostes que ens situïn en un marc adequat.

Seria allò de saber de quin mal hem de morir, doncs, encara que tradicionalment se'ns ha adoctrinat amb innombrables arguments sobre el nostre “poder” –moltes vegades emparats pel concepte de la fe- la veritat és que anem per la vida desorientats, quan no, atemorits .

I és que la pitjor tortura és no saber l'origen d'allò que creiem que ens afecta, perquè la ignorància és només un pegat, una fugida cap endavant.

Quan l'ésser humà desperta, la seva consciència ja no admet el plantejament “d'ulls que no veuen, cor que no sent” o allò que és el mateix “el que desconeixes no et preocupa”.

Al final toca fer el cor fort i seguir el camí personal de la millor manera possible renunciant al coneixement anhelat.

En qualsevol cas el tema continua obert ja que les respostes, com es diu comunament en un altre context, “haberlas, hailas” i el fet de no trobar-les no elimina la seva existència.

VISCA LA VIDA

_______________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com

13 juny 2022