© CALMA SOSPITOSA… O PREMONITÒRIA?
No ens podem
enganyar suposant que parlar així és “cridar el mal temps”, que és com
projectar una realitat que s’hagi d’auto-acomplir
El cert és que,
si no en parlem, la patacada ens agafarà ben refiats i encara tindrem menys
marge de reacció.
No es tracta d’angoixar-nos.
Ens convé molt “reconstituir-nos” gaudint del què ens plagui, tot confiant que
sabrem i podrem desempallegar-nos dels paranys que ens plantegin.
El conflicte bèl·lic que hi ha en marxa i totes les circumstàncies col·laterals que pressionen per tot arreu, suposen el caldo de cultiu idoni per a que les coses es vagin embolicant de manera que afavoreixin els plans de l’elit que així podrà anar-los fent lliscar sense massa atenció ni oposició.
I quins són
aquests famosos plans de l’elit?
Recordem-los un
cop més: El control total de la gent del carrer a través del diner i
l’assetjament sanitari amb el corol·lari d’una despoblació general...
És hora de cantar
les absoltes?
Hi ha veritables
opcions de sortir-nos-en?
Sabríem trobar el
punt feble -el taló d’Aquil·les- del Sistema?
Segur que hi ha
d’haver més d’una escletxa per on enderrocar-lo o, si més no, desactivar-lo.
Algun tipus de “hackejament tècnic” que sabotegi els punts vitals de control.
Per a la minoria
conscient, les alternatives actives són excloure’s del sistema i anar muntant
altres esquemes de vida assumint les renuncies i la marginació que això
comportarà.
La resistència
passiva que s’ha exercit fins ara ja no tindrà raó de ser perquè en aquesta
etapa que s’acosta no hi cabran les mitges tintes. Això ens pot produir
temptacions de “tocar el dos” d’una vegada d’aquesta realitat alienada.
Podrem
resistir-nos-hi?
El que sí sembla
precís és que cal tenir hissada la bandera de la dignitat i l’amor costi el què
costi.
La pregunta és si
en serem capaços i el dubte és si tal cosa és necessària.
Per molt que ens
pesi, potser el que cal és que tot s'ensorri per deixar lloc a un nou estil de
vida... encara que no ho puguem veure.
Si algú té alguna
proposta pràctica que m'ho faci saber. Els estaré molt agrait.
VIVA LA VIDA
__________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gamil.com
27 abril 2022
No hay comentarios:
Publicar un comentario