De moment ho estan aconseguint: Tothom amb el passaport covid a tot arreu.
Si no fos tan
greu, fins i tot faria gràcia això d’haver de demostrar que estàs “inscrit”.
Va començar
havent-ho de fer per mail però ara ja es tracta de fer-ho físicament.
Ja ho vaig
escriure abans, però he de tornar a fer esment de la meva “admiració” per tal
com s’ho han muntat els nostres “pastors”.
Pas a pas ens han
anat tancant al corral com en aquells concursos de gossos d’atura que van
empenyent un grup d’ovelles cap al tancat sota el guiatge del xiulet del
pastor.
Ara és quan podran fer de nosaltres el què vulguin perquè la majoria ens hi hem posat bé i no han hagut de fer servir cap violència (física).
Els que fins ara
ens hi hem resistit som minoria i ens estem autoexcloent sense fer massa soroll
contra el sistema per mor de no enfrontar-nos als nostres familiars o
conciutadans.
El “broche” final
de l’operació és l’obligació de vacunar la canalla, cosa a la que els pares no
es veu que s’hi oposin.
Aparentment
sembla que se n’estan sortint i el què pugui venir... Déu dirà!
Anem de cara al
2on. Aniversari d’aquest episodi mundial esgarrifós i tot va seguint les pautes
marcades que van desgastant la resistència i els ànims dels qui malden per una
dignitat humana que, com tants altres valors, és a punt de passar a millor
vida.
Que trist
escriure tot això i encara més viure-ho sense divisar-ne el desenllaç!
Tant a la vista
com està ,l’engany i la corrupció de tants responsables d’aquesta desfeta i que
no tinguem l’esma de revoltar-nos-hi peti qui peti!
No tenim excusa
de quedar-nos plegats de mans davant la injustícia i l’atrocitat que suposa
aquesta campanya de desballestament de la humanitat sencera...
Massa
claudicacions amb l'únic objectiu de seguir “gaudint” del sistema establert.
El raonament és
que ser esclau resulta més “còmode” ja que no cal pensar i a més se'ns donen
plaers i mitjans de confort bàsics sempre que no aixequem la nostra veu i
seguim les pautes que ens marquin.
És una opció, cal
acceptar-ho, encara que suposi una pírrica satisfacció i a un preu desmesurat.
Moment arribarà,
a no gaire tardar, en què els resistents ens trobem entre espasa i paret quan
haurem d'escollir entre estar o sortir del sistema.
Mentrestant anem
“surfejant les onades” tot confiant en una esquerda del relat oficial que ens
permeti recuperar la nostra dignitat i llibertat ara coartades.
Que així sia.
AQUEST NO ÉS EL MEU PROBLEMA
____________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com
15 desembre 2021
No hay comentarios:
Publicar un comentario