Quan es prohibeix quelcom de forma massiva, cal preguntar-se quin és el veritable objectiu que es pretén, doncs mai és el que a primera vista sembla.
Fumar va ser un hàbit promogut i publicitat per tots els mitjans i, quan tothom s’hi havia enganxat, llavors ho van anar prohibint... però no la fabricació, sinó l’ús!
Amb l’alcohol, el mateix plantejament i més extremat als EE.UU. a la dècada dels anys vint del segle passat, amb les conseqüències ben conegudes.
Ara és la salut la que assoleix el cim de les prohibicions amb el bloqueig de tots els plaers i llibertats.
Sembla un joc pervers a gran escala i li hem de trobar la raó oculta per a capgirar-lo de manera contundent i definitiva, perquè quan no és una cosa n’és una altra, la qüestió és anar-nos oprimint a la gent del carrer “la plebe” que tal com s’ha dit som considerats com a bestiar i per això el tractament que rebem!
La intel·ligència que ens controla demostra molta previsió, perseverança, observació i determinació. Nosaltres -tots i cadascun- disposem d’intel·ligència però ens manquen les qualitats esmentades. No tenim el costum de l’atenció, la disciplina i l’execució.
Si volem un altre món ens hi haurem d’aplicar amb constància i decisió. De no fer-ho així la situació a la que ens han empès s’anirà consolidant i passarà a ser la “nova normalitat” com els agrada de dir.
Tenim dues opcions:
Enfrontar-nos-hi a la valenta o bé passar d’ells i anar a la nostra.
En què consistiria aquest “anar a la nostra”? Doncs des de la pura desobediència civil fins a prendre la iniciativa d’anar creant sistemes de vida alternatius que defugin al màxim la tecnologia, el consum i la dependència del diner.
Sembla molt agosarat aquest plantejament? Per algun costat hem d’encetar una nova via que ens permeti escapar de la presó mental en la que estem atrapats i com més aviat millor.
De què estic disposat a prescindir?
És la gran pregunta que hem de fer-nos si volem transitar per un nou camí.
Hem de canviar d’hàbits i deixar enrere tot allò que ens lliga al sistema actual.
Si no ens hi veiem capaços, llavors tocarà
aguantar tot el què vulguin fer-te.
Tan terrible és el què ens espera?
Depèn del valor que donis a la teva
dignitat, llibertat i alegria de viure.
El què si sembla evident és que totes les normatives que suposadament són pel teu bé tenen “gat amagat” i de mica en mica t’aniran ofegant.
Paga la pena d’anar contra el sistema?
De fet és el sistema el que ja va en contra teu i vol anihilar-te amb bones paraules.
La qüestió és si t’ho deixes fer o si t’hi revoltes, si més no, per orgull personal com humà conscient.
UN PENSAMENT FINAL:
Perquè ens anomenen
negacionistes i no directament mentiders ?
Serà perquè realment diem la veritat, malgrat
que no els hi agradi ?
Joan
Martí – elcamidelavida@gmail.com
– 31.12.2020
No hay comentarios:
Publicar un comentario