10/11/22

Instal·lats en la coherència, tot ens resulta més fàcil i la vida esdevé molt gratificant

 © NO PERDEM DE VISTA LA LLIBERTAT              

Tot el què sigui provocat o ens vingui imposat “pel nostre bé”, no té credibilitat i amaga sempre  interessos foscos.

Si una cosa ens ha d’afavorir ha de partir de la transparència i la llibertat d’elecció. Tot el demés és trampa i engany.

Al Poder, a qui ja se’l suposa interessat, cal exigir-li però claredat, propostes definides amb els seus pros i contres:

-    -   T’asseguro el pervenir però exigeixo la teva llibertat

-    -   Pots fer el què et sembli, però no comptis amb mi

Hem de ser realistes: No hi ha duros a quatre pessetes. Tot a la vida té un preu i tan la llibertat com la seguretat tenen el seu.

El què cal reclamar és el dret a triar el què s’ajusti més al tarannà de cadascú. Si no volem que ens facin trampa, tampoc n’hem de fer nosaltres.

No es pot demanar “llibertat i seguretat” perquè l’una exclou l’altra.

És qüestió de prioritats. En tot hi ha una escala de valors i cal que decidim la nostra per a ser coherents en la nostra vida i les nostres aspiracions.

Si som conformistes voldrem seguretat. Si som independents voldrem llibertat. Són dos camins diferents, dues maneres de viure.

La llibertat comporta assumir riscos però ens dóna opció a tenir experiències. La seguretat ens garanteix una rutina però ens suposa limitacions i sotmetiment.

Totes les decisions, petites o grans, passen per aquest dilema bàsic per damunt d’altres emocions o interessos.

Per tant, no ens auto enganyem i aclarim quina és la nostra posició, la nostra disposició en la vida: Voler viure lliures o voler viure segurs, amb la certesa que no hi ha mitges tintes.

Allò d’una mica lliures o una mica segurs no s’escau perquè llavors no sabrem mai amb el què comptem, ni allà on som.

I pel què fa a “contemporitzar” (allà on siguem fer el que veiem fer) no deixa de ser una renuncia, una deshonestedat amb la pròpia manera de ser, amb el propi viure coherent.

Sembla complicat però només cal agafar-ne la pràctica, si s’està convençut del què es vol.

Per tant, mirem-nos bé al mirall per a descobrir quin és el nostre veritable tarannà i siguem-li ben fidels en tot moment.

Una vegada instal·lats en la coherència, tot ens resulta més fàcil i la vida esdevé molt gratificant.

______________________________________

Joan Martí

elcamidelavida@gmail.com

10.11.2022

No hay comentarios: