LES COSES PEL SEU NOM

Problemes i Qüestions

És important no confondre els problemes amb les qüestions. És encara més important no tractar de resoldre les qüestions com si fossin problemes. 

Ver el texto original en la página 76 del libro: LAS COSAS POR SU NOMBRE

Què és la vida, un misteri per explorar… o un problema per resoldre ?

La vida humana consisteix en canviar el món i aprendre de l'experiència. Necessitem "aprendre les regles" del funcionament de l'univers, de manera que puguem viure millor la nostra vida. Com part d'aquesta activitat, actuem, fem canvis i tractem de resoldre els problemes tal com van apareixent. Però per molt d'èxit que tinguem en aquesta tasca, "resoldre" un problema només canviarà les coses un cert temps. Com s'expressa en una dita, "cada problema va ser en el seu moment la solució d'un problema anterior".

Qualsevol acció te conseqüències imprevistes. Entenent l'univers com un sistema en el que tot està connectat inclús un petit canvi en una part del sistema afectarà tot el conjunt. No hi ha manuals per a generar canvis ràpids en el sistema. Hem d'aprendre a conviure amb el fet de que els efectes de les nostres intervencions no es poden preveure, de que mai hi podrà haver garanties que l'opció escollida sigui la millor.

Passa sovint que, aparentment, les coses empitjoren abans de millorar, però això tampoc ens garanteix que acabin com ens agradaria que fossin. La vida real és complexa. Tot i així tractem de resoldre problemes i per això hem de treballar en diferents nivells. En primer lloc ens cal aprendre a distingir entre "problemes" i "qüestions" 

PROBLEMES

Els problemes són relativament senzills i solen produir-se dins de "sistemes" locals i tancats. La solució no canvia el sistema on es presenta el problema

QÜESTIONS

Les qüestions són complexes i afecten a sistemes globals. Els límits existents es transcendeixen de manera que qualsevol cosa pot resultar rellevant.

Per a resumir-ho diríem que quan tractem de resoldre els "problemes" l'esforç que hi esmercem crea nous problemes. Hauríem de tractar-ho com una qüestió generada per les inconsistències del teixit social.

La mentalitat que dóna per fet que cada problema te solució pensa que la millor manera de solucionar les coses consisteix en analitzar el problema i aplicar-hi la "millor" solució. Però si tractes d'arreglar les desavinenteses entre ètnies enfrontades de la mateixa manera que vas arreglar el teu cotxe espatllat, el més probable és que acabis empitjorant les coses. En molts debats polítics actuals es tracten les conseqüències d'aplicar solucions "simples" a qüestions complexes. L'evidència de que això no funciona ens fa preguntar-nos, què cal fer doncs?

Davant d'aquest repte cal aportar una actitud mental positiva desglossada en sis patrons.

1. Motivació interna

Hi ha dues classes de motivació: la que et fa acostar cap allò que desitges i la que t'empeny a allunyar-te d'allò que no desitges o et fa por. Cap de les dues és "millor" que l'altra. Ambdues poden ser útils i complementaries: pots entrenar-te de valent per assolir una victòria, però també ho pots fer per allunyar-te d'uns quilos que et sobren. Pots treballar per apropar-te del teu ideal d'un món millor, al mateix temps que desitges allunyar-te de la degradació actual. La millor opció és combinar ambdues motivacions. Descobreix doncs el que et motiva (en ambdues direccions) i potencia aquesta motivació

2. El valor dels objectius elevats

Fixa't un  objectiu final, encara que no estiguis de moment en condicions d’assolir-lo. Visualitza'l sovint i tingue'l present a la teva ment. Això t'ajudarà a assolir-lo en el futur amb l'ajuda dels dos punts següents.

3. Fragmenta el teu objectiu en fites intermèdies

No et deixis atemorir per la grandària i la llunyania del teu objectiu principal. Marca't petites fites assolibles en el camí que t'hi va acostant. Aquesta estratègia t'ofereix dues avantatges addicionals: Et permet concentrar-te en petites tasques factibles i experimentar l'èxit de cada fita del camí assolida. Això et dóna forces per a seguir-hi.

4. Combinació del marc temporal present i futur 

Aprèn a concentrar-te en l‘etapa en la que estàs treballant, alhora que visualitzes la brillant imatge del futur que t'espera. Mentre t'ocupes del present la teva ment gaudeix ja del futur, estirant-t'hi cap a ell.

5. Compromís personal

Ni l'entrega passiva ni la resistència constitueixen camins aconsellables per a l'èxit. Quan participes, influeixes en el que passa i pots palpar la diferència. Això incrementa el teu compromís personal i enfoca la teva intensitat. Et fa sentir més determinat i actiu. Actuar per a nosaltres mateixos, per poc que sigui, és important.

6. Autocomparació

Oblida't dels altres com a referència per al teu procés. No saps res d'ells, el seu cas no te res a veure amb el teu. Contempla només el teu propi progrés. Al final de cada etapa intermèdia mira endarrere i contempla la teva creació, compara on eres al començar i on ets ara