La humanidad no puede volver atrás. La evolución es un camino de un solo sentido.

EL RADICALISMO ECOLOGISTA NO ES VIVIR EN CUEVAS

En su libro En llamas, Naomi Klein hace unas afirmaciones que parecen muy radicales:

«No tiene nada de intrínseco para los humanos vivir bajo el capitalismo; los humanos somos capaces de organizarnos en todo tipo de órdenes sociales distintos, incluidas sociedades con horizontes mucho más lejanos en el tiempo y mucho más respetuosos con los sistemas naturales que sustentan la vida. De hecho, hemos vivido así durante la gran mayoría de nuestra historia, y muchas culturas indígenas mantienen vivas todavía hoy cosmologías centradas en la Tierra. El capitalismo es solo un pequeño accidente en la historia colectiva de nuestra especie».

Por supuesto, Naomi Klein es una anticapitalista convencida. De hecho, cualquiera con un poco de sensibilidad defiende, como mínimo, reformar el sistema capitalista actual. 

Deixem fluir els nostres sentiments i fem atenció a les nostres necessitats

© QUÈ VEIEM QUAN ENS MIREM AL MIRALL      

ALLÒ QUE MÉS NECESSITEM

Ens acostem a l’època de l’any en què acostumem a fer balanç i a expressar els nostres  desitjos que tenim habitualment arraconats en el nostre interior perquè no ens amoïnin.

I és que certament ens agradarien moltes coses que potser no tenim a l’abast i ens estimem més amagar-les, ofegar-les per a que no ens facin patir pel fet de no poder-ne gaudir.

En el fons del què es tracta és de comprendre’ns, d’escoltar-nos i fer-nos cas en allò que més desitgem, encara que no sempre sigui el que més ens convé, però és el que voldríem experimentar i fins que no ho provem no ens adonem de si és o no per nosaltres.

La vida, un tot entrelligat on a voltes som actors ocasionals de fets que afecten d'altres

© ELS CÀRRECS DE CONSCIÈNCIA  

Un xantatge emocional que ens atrapa per activa i per passiva. Tant si fas com si no fas allò que et sembla malament, la repressió interna està assegurada i no té aturador.

Tot s’ho fa un mateix sense trampa possible -només exageració o minimització- però el fet o el pensament hi és. Les circumstàncies són diverses i amb implicacions diferents.

Podríem definir uns quants escenaris en els que es presenten els càrrecs de consciència:

En un sistema de Dinero Libre, las transacciones se asemejan al intercambio de regalos

LA MONEDA DE LA COOPERACIÓN 

"La prosperidad es relacionarse, no adquirir."

El "defecto estructural irremediable" de nuestra civilización, que ha generado un sutil temor omnipresente y mitos catastrofistas durante miles de años, se manifiesta en todas las instituciones humanas, desde la ciencia a la religión, pasando por la tecnología, y los negocios.

Ninguna es independiente de las demás; ninguna puede cambiar aisladamente; sin embargo, cuando una cambia, todas cambiarán. Empecemos por donde la falla estructural es más clara y sus efectos más explícitos: la institución del dinero.

En el capítulo 4 se describe cómo nuestro actual sistema de dinero con interés genera la necesidad de un crecimiento sin fin, cómo encarna el pensamiento lineal, cómo desafía los patrones cíclicos de la naturaleza y cómo impulsa la conversión implacable de todas las formas de riqueza en dinero. 

No estalviem patiment al món si nosaltres estem tota l’estona patint per qualsevol cosa

© ELS LLUMS JA ES VAN ENCENENT

Com si res no estes passant i seguint la tradició, ja es van preparant els llums que són a punt per a l’encesa que tot ho il·luminarà i ens farà a tothom badocar.

Com cada any ja és a punt la polèmica sobre la seva idoneïtat (i el seu cost). D’opinions n’hi ha per tots els gustos. Des d’aquells megalòmans que pretenen una projecció a l’espai fins als garrepes que regategen cada llumeta.  

Estem d’acord que el motiu del desplegament lluminós té el substrat comercial corresponent però alhora els ens públics se n'aprofiten per a distreure al personal dels seus maldecaps quotidians.

Esa experiencia que se vive al levantar la vista, al pararnos y mirar la naturaleza

CALENDARIO SEKKI                              

Instrucciones para escuchar la poesía de la naturaleza

Mientras nuestros ojos se mueven por múltiples pantallas y nuestros oídos se centran en el ruido del día a día, los cambios estacionales nos esperan para contarnos todo lo que pasa desapercibido del campo. El milenario calendario sekki, un almanaque tradicional japonés, puede servirnos de guía para pararnos a sentir.

---

En Cómo no hacer nada: resistirse a la economía de la atención (Ariel), Jenny Odell, profesora en la Universidad de Standford, recupera un poema de Emily Dickinson para defender la importancia de mantenernos conectados con lo que nos rodea y percibir todos los detalles del mundo, dejándonos abrazar por la calma que se esconde en observar:

Desde cría tenía la inquietud de preguntar cosas, darle vueltas a temas fundamentales

CUESTIONARSE LAS COSAS              

Es placentero y no hay que tener miedo a la falta de respuestas

Imagina la posibilidad de que pudieras cogerte un año sabático y mudarte a una pequeña isla del Mediterráneo para no hacer nada. Nada de lo que se considera productivo, claro, porque hacer se pueden hacer muchas cosas. Entre ellas, muchas preguntas. Muchas reflexiones sobre nuestro tiempo libre y cómo lo vivimos, sobre el turismo, sobre el trabajo y sobre lo difícil que nos resulta salir de la dictadura de la productividad.

De todo eso va Gozo (Siruela, 2023), un libro a caballo entre la novela y el ensayo lírico, que supone el debut narrativo de la poeta y filósofa Azahara Alonso. Una invitación a la calma, a volver a aprender a respirar, y una reivindicación de nuestro derecho perdido al dolce far niente.

Les discussions i entrebancs que ens estalviaríem si en fóssim "usuaris habituals"

© LA PACIÈNCIA: Una virtut oblidada

Potser és la virtut més difícil de practicar i encara més en aquests temps en que la tecnologia sembla que t’ho serveixi tot al moment.

Però és una virtut indispensable en moltes situacions, des de la gestió de la natura (producció agrícola) o en les relacions humanes (comprendre l’estat anímic del proïsme) fins a molts aspectes de la vida (esperar el temps de maduració de les coses)

Per assolir un nivell de paciència adequat, la podríem adobar amb bones dosis de confiança en tot el què ens envolta (persones, esdeveniments...)

Una interpel·lació que ens fa la vida per a redreçar el nostre camí o triar-ne algun altre.

© LA SOLEDAT: Opció o condició vital?

D’entrada deixar constància que naixem i morim sols, per tant sembla que la tan debatuda soledat és quelcom inherent al nostre existir.

També podem recordar aquella sentència: Què val més, sols o mal acompanyats? A la pràctica però, no parem de cercar companyia i ens planyem si ens trobem sols.

D’acord que la vida és plena de contradiccions, dilemes, dualitats... Potser és el sistema com hem estat creats o com hem anat evolucionant (degenerant?)

La qüestió ben obvia és que no acabem de trobar la fórmula adequada: Sols? Acompanyats? Ambdues situacions tenen els seus pros i els seus contres i no ens estem de donar-hi voltes.

Només és un “joc” però potser ens desvetlla alguna cosa que ens convida a fer canvis

© EL PROTOTIPUS IDEAL                          

Al final d’aquest escrit s’inclou una llista amb 20 característiques de tota mena, sense cap ordre ni preferència concreta.

La idea és poder fer una tria dels 10 trets que creguem més definitoris de la nostra personalitat, els que ens semblin més adients per a nosaltres.  

Així podem fer una mica de “Déu” per a nosaltres mateixos i esbrinar quines qualitats ens agradaria atresorar a la nostra vida, sempre amb l’avinentesa que això només es tracta d’un exercici d’autoconeixement.

Tot i això, recordem que som “creadors” i per tant és a la nostra ma aconseguir el què ens proposem.

El mundo y la salud de los sistemas naturales deben ser nuestra primera preocupación

LA PRÁCTICA DE LO SALVAJE                 

Una indagación sobre la libertad

Gary Snyder (1930) es un escritor multifacético, poeta, ensayista y traductor, con una extensa obra que ha recibido múltiples premios, sin que eso le haya impedido ser leñador, marinero, granjero, monje budista, pionero del movimiento hippie, activista medioambiental, profesor universitario, viajero y sobre todo gran caminante de montañas azules que a su vez caminan. Un auténtico rebelde político y espiritual en un siglo que ha hecho tanto para borrar las huellas de la insumisión primordial que anida en los rincones más salvajes del alma humana y de los bosques acosados por el progreso capitalista. En castellano sólo tenemos traducidas dos de sus obras: La mente salvaje y el aquí presente La práctica de lo salvaje.

A este texto le calzan muy mal las clasificaciones en que encasillamos las obras literarias: no es exactamente un ensayo, aunque tiene mucho de ese talento, no es un relato de viajes, o memorias autobiográficas, aunque también las alberga, como también contiene poesía, historia y análisis socio-ambiental, e indagación espiritual y pasión utópica.

No calen grans propòsits sols que comportin compromís per donar sentit a l'existència

© TENIM CLAR EL QUÈ VOLEM?      

O en tot cas, el què no volem, que en principi és més identificable, però sempre cal tenir alguna cosa clara per anar tirant per la vida com més orientats millor.

Si més no, hem d’establir uns criteris que ens serveixin de guia per a definir allò que ens pugui il·lusionar i que ens permeti adreçar-nos-hi.

D’acord que en aquests temps tan revoltats sembla molt agosarat fer-se aquest interrogant perquè ja fem prou amb sortir-nos-en de l’absurd del dia a dia.

Ser lliure és poder triar i també equivocar-se. O sigui ser els amos dels nostres actes

© OPCIONS O DILEMES A LA VIDA         

A la vida podem fer un munt de coses però sempre se’ns presenten com a dilemes o opcions que cal triar abans d’actuar.

Algunes opcions són oposades altres són alternatives, en qualsevol cas hem de fer-ne alguna tria abans de posar-la en pràctica.

A tall d’exemple, aquí va un recull de situacions que demanen el nostre posicionament previ: 

Aplicar el pensamiento a lo importante: se disfruta más cuando hay gravedad en el tema

DISFRUTAR PENSANDO                      

Este artículo quiere ser un plan de batalla y una hoja de ruta para alcanzar el fin de empezar o volver a disfrutar pensando. Sé que parece difícil, pues cada vez parece haber más gente que ha renunciado a pensar de puro sufrimiento. Pero es precisamente porque es difícil que tenemos que intentarlo.

¿Le gustan Los Simpson? A mí sí. Y no solo porque sean tremendamente divertidos, sino además porque son una radiografía extraordinaria de la sociedad norteamericana, que conviene conocer, dada su relevancia planetaria. Whitehead dijo que toda la filosofía occidental era una serie de notas al pie de la obra de Platón; pues bien: toda la crítica social, política e individual sobre Estados Unidos es una serie de notas al pie de Los Simpson.

La visió de l’home sotmès, desorientat i esmaperdut provoca una gran compassió.

© UNA MIRADA SOBRE L’HOME ACTUAL

Vist des de fora, la situació de l’home actual és ben digna de compassió. Assetjat, ple de dubtes, desnortat i sense cap agafador per a poder reposar una mica dels embats que li venen de tots costats.

En totes les èpoques ha hagut de “buscar-se la vida” de la millor manera que ha sabut (i pogut) però és que avui en dia, mancat de les creences que abans suposàvem un cert confort enfront els misteris i entrebancs de la vida, la tasca es torna inaprehensible donat el desgavell que regna en tots els ordres.

Bé “ell s’ho ha buscat” podria dir algun setciències de pega. La veritat és que, tot i concordar amb la dita de que “no se’t planteja cap problema que no puguis resoldre”, en aquesta època sembla que ens hagin abocat literalment el cubell de les escombraries al damunt.

Els efectes de la violència són els que són i per això va bé estalviar-nos d’emprar-la

© SABEN AQUEL QUE DIU... La violència engendra violència?

Doncs això.

Quan dos es barallen de segur que cadascun d’ells té les seves raons, que no comparteix l’altre, però quan es comença una batussa al cap de cinc minuts ja no se sap qui ha sigut el primer de tirar la pedra. La qüestió és que, una vegada començada, ja no se sap com acabar-la.

Aquest fenomen de la violència tant es dóna a nivell individual com col·lectiu i amb les mateixes conseqüències. Parlem només de la violència explicita sobre la que paga la pena distingir-ne algunes modalitats.

Unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY  

La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.

Si el tinguéssim físicament al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o alegries.

Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.

El model que imposa la societat no és l'únic que existeix i depen de tu elegir

PERSONES QUE VIUEN DE MANERA DIFERENT  

Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente. Mucha gente piensa que la vida real es necesariamente esa vida sedentaria donde la felicidad se mide por las posesiones materiales. Trabaja para ganar dinero, para poder comprar una casa grande o un bonito coche y demostrar todo tu éxito social. Ésta es la forma de vida que nos impone el modelo capitalista.

Es un estilo de vida que conviene a muchos, pero no es el único estilo de vida que existe. Sin embargo, quienes optan por vivir de una forma alternativa están mal vistos por la sociedad.  Hay muchas ideas preconcebidas sobre las personas que viven de manera diferente.

Aquí hay cinco ideas reconocidas sobre personas que viven diferente:

Depèn de com valorem el “patrimoni” que som, si el volem conservar o el volem alterar

© L’HOME, NATURAL O TECNOLÒGIC?

Amb el desenvolupament en els camps de la genètica i la biotecnologia es plantegen alguns dilemes pel què fa a l’essència de l’ésser humà.

L’estat natural de l’home està sotmès als atzars de la vida en tots els sentits, tan als “bons” com als “dolents” que van confegint el seu esdevenir vital.

Avui de manera accelerada es va acostant la possibilitat d’incorporar en el seu cos i la seva ment unes “millores” o “capacitats” que poden donar-li un plus d’opcions a la seva vida.

Fins ara les millores que s’apliquen al cos humà són reparacions o substitucions d’elements malmesos, des d’un implant dental fins a un cor nou, sempre però sota la premissa de restaurar alguna funció afectada per a recuperar tot el possible la normalitat vital.

Un camp ampli i ben adobat on trobar un munt d’eines per poder viure satisfactòriament

© FORÇA, EQUILIBRI, VALOR I SENY

Les premisses que imperen al món casteller són del tot aplicables a la vida en general i més en aquests temps desmanegats en els que la majoria està molt desorientada (i enrabiada)

El fenomen dels castells no podem acabar-lo d’enaltir mai prou. Al formidable mèrit que tenen les construccions enlairades s’hi afegeixen en lloc destacat els molts valors que atresoren i dels que en podríem fer una llista ben llarga: solidaritat, companyonia, confiança, tenacitat, perseverança, inclusió (de classes, de gèneres, d’orígens)...

Una activitat social de màxims que es mostra exemplar i adequadíssima per a implementar els seus molts valors en la vida diària de cadascú de nosaltres.