No estalviem patiment al món si nosaltres estem tota l’estona patint per qualsevol cosa

© ELS LLUMS JA ES VAN ENCENENT

Com si res no estes passant i seguint la tradició, ja es van preparant els llums que són a punt per a l’encesa que tot ho il·luminarà i ens farà a tothom badocar.

Com cada any ja és a punt la polèmica sobre la seva idoneïtat (i el seu cost). D’opinions n’hi ha per tots els gustos. Des d’aquells megalòmans que pretenen una projecció a l’espai fins als garrepes que regategen cada llumeta.  

Estem d’acord que el motiu del desplegament lluminós té el substrat comercial corresponent però alhora els ens públics se n'aprofiten per a distreure al personal dels seus maldecaps quotidians.

Dit això, què en podríem treure de profit d’aquesta aparent disbauxa en uns temps en que tot sembla que se n’està anant en orris?

Jo l’any passat ja hi vaig dir la meva en l’escrit “Que són festes d’alegria” i actualment m’hi refermo en el què vaig exposar tot i que hi voldria afegir altres reflexions.

A l’article que vaig publicar sobre el Calendario Sekki  hi apareixen pensaments que vull enllaçar amb el tema del que avui voldria parlar. Una d’elles és la següent: Dejar que pasen cosas y observarlas es, en el imperio de la prisa, revolucionario.

Sí, ens fan embadocar amb tantes llumenetes però al nostre cervell ja li convé fer un reset temporal per donar-li treva fins a reprendre les cabòries de tota mena que el tenen ben amargat.

Així que cal “evadir-se” ni que sigui temporalment? Si més no, és un petit bàlsam que ens anirà bé perquè ens donarà temps per a replantejar-nos les “estratègies vitals” que calgui.

Tal com també deia l’any passat: “és una evasió temporal, fins i tot artificial, però la màgia fa la seva feina i ens sostreu de pors i penes omplint-nos de goig i rialles”.

I encara més: “La nostra ànima, tan sotjada per les constants agressions amb què ens “delecten” els que tiben dels fils a l’ombra, respira i s’eixampla en aquest temps d’encanteri.”

Per això... “Res ni ningú ens pot privar de la joia d’aplegar-nos feliços, compartint el què som amb tots els qui ens envolten. Una comunió que ens aparta de pensaments inhòspits i alimenta l’ànima amb una genuïna alegria i benestar que ens reforça i ens prepara per al què vingui”.

Acabant així... “A la vida cal abocar-s’hi i agafar tot el que té de bo i esquitllar-se del què no sigui plaent (sempre que es pugui). La nostra tasca és ser feliços cercant el millor del què la vida ens ofereix... sempre amb la nostra més gran gratitud”.

Hauríem d’admetre doncs que no és bo patir de franc, perquè no estalviarem patiment al món si nosaltres estem tota l’estona patint per qualsevol cosa i més si no és al nostre abast fer-hi res.

Digueu-me egoista, insensible o el què vulgueu però s’ha de nedar i guardar la roba o el què és el mateix: Gaudir de tot el què es pugui que de patiments ja se’n presenten prou de sols!

O així m’ho sembla

__________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 24 novembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html