Unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

© QUI DIES PASSA, ANYS EMPENY  

La vida s’escola tan si fas com si no fas. El temps és impassible, imparcial, indeturable. El gran rellotge d’arena que és la nostra vida va degotant contínuament.

Si el tinguéssim físicament al davant nostre ens esfereiríem. Per sort no és així i ens oblidem del pas del temps que, en silenci, va fent el seu curs al marge dels nostres maldecaps o alegries.

Allò que ja va proclamar l’Heràclit fa més de dos mil anys és un fet ineludible que no acabem d’aprehendre: Tot es mou, tot flueix, tot canvia, no hi ha res que romangui.

El temps no n’és cap excepció, almenys la percepció que d’ell en tenim.

Nosaltres mateixos canviem sense que ens n’adonem sinó és després d’un lapse gran de temps quan detectem menys cabell, grinyols a les articulacions, vista reduïda, etc.

La qüestió és que el nostre indicador vital va marcant el nivell “d’existència” de la què disposem, dada però que no tenim a l’abast, tot i tenir clar el seu exhauriment previsible i inapel·lable.

Aquest exercici de valoració vital es pot aplicar a totes les coses encabides en un univers que, no per immens i desconegut, deixa d’estar sotmès –encara que en una escala major- al ritme del temps.

Tot plegat suposa un escenari absurd a més d’incomprensible per al nostre enteniment. Aquí aniria bé si algú pogués fer-nos-en cinc cèntims, si més no, per la curiositat que ens desperta.

També saber quin paper és el que realment hi fem aquí no aniria malament tenir-ho una mica més clar. Altra cosa és que poguéssim estar-hi d’acord o no.

Però la realitat és que ara anem del tot venuts, i a la ignorància cal afegir-hi el desconcert: Tant de “tinglado” per acabar en res?

A no ser que hi hagi una realitat ben diferent al darrera i no sigui tot tan inexplicable!

Versions alternatives se n’han plantejat diverses però totes elles topen amb el “motor immòbil” de l’Aristòtil: Quina és la causa inicial de tot?

El nostre bagatge intel·lectual ens empeny a la recerca de raons intel·ligibles que expliquin un panorama que ens inquieta i depassa la nostra comprensió.

El fet de que disposem d’aquest component d’intel·ligència fa més complicada la situació doncs no ens podem desentendre del tema així com així, cosa que a d’altres sers vivents no els passa.

O sigui que a la absurditat aparent d’aquesta història (la nostra història) s’hi suma un plus més de fotre-se’n en donar-nos unes facultats que ens empenyen a saber-ne més però que ens deixen a mig camí.

Una burla gegantina en la que estem immersos i que no podem desentrellar. Mentre ens hem d’anar entretenint amb foteses. Una veritable i escandalosa broma de mal gust!

O així m’ho sembla.

_________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 7 novembre 2023  

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html