No calen grans propòsits sols que comportin compromís per donar sentit a l'existència

© TENIM CLAR EL QUÈ VOLEM?      

O en tot cas, el què no volem, que en principi és més identificable, però sempre cal tenir alguna cosa clara per anar tirant per la vida com més orientats millor.

Si més no, hem d’establir uns criteris que ens serveixin de guia per a definir allò que ens pugui il·lusionar i que ens permeti adreçar-nos-hi.

D’acord que en aquests temps tan revoltats sembla molt agosarat fer-se aquest interrogant perquè ja fem prou amb sortir-nos-en de l’absurd del dia a dia.

Tot i la seva dificultat però, fer-nos un plantejament racional del què ens convé més en la nostra vida, és imprescindible per ajudar-nos a viure de manera constructiva i enriquidora.

No cal que siguin grans propòsits només que comportin interès i compromís per a donar sentit a la nostra existència alhora que ens manté ferms i deslliurats dels paranys que ens envolten per tot arreu.

Si estem concentrats en quelcom, la nostra energia hi va canalitzada i no es malbarata fent front als innombrables i estúpids dilemes que ens aboquen a raig per tota mena de mitjans.

I ja que hem parlat d’energia, afegir que, del bon ús que en fem, en repercutirà un millor benestar i equilibri que ens farà surar per damunt de tantes escombraries que ens escampen.

Si la tasca que ens proposem està orientada a servir a d’altres l’aprofitament serà màxim i ens retornarà augmentat.

Moure’s amb estabilitat i confiança fent allò que creiem adient, a més de fer el què també sigui necessari per al nostre confort i benestar, ens reportarà la dosis de calma que ens cal per transitar enmig d’un escenari no precisament acollidor.

Sí, és un equilibri constant a la corda fluixa dels vaivens de la vida, un funambulisme excessiu i desagradable per la seva complexitat i durada, però és el pa que s’hi dóna en aquesta època.

De res serveix plànyer-nos de la situació. El què ens cal és cercar allò en el què puguem ser útils i actuar en conseqüència que, torno a dir, no ha de ser extraordinari, sinó útil per a algú.

La nostra contribució a la vida es compon de parts diverses i disperses. De moltes d’elles no en som conscients però tot el què fem i, encara més, tot el què som, és de profit a la vida.

Per tant, tranquils que, tal com va dir un, “tot s’aprofita”, i, una mica d’aquí una mica d’allà, es va donant forma al món que ens envolta i ens sustenta.

Per això, i per acabar, tots som necessaris, tots aportem quelcom necessari i només ens cal poder-ne ser el més conscients possibles per a sentir que formem part del tot.

O així m’ho sembla

______________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 14 novembre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html