© ELS CÀRRECS DE CONSCIÈNCIA
Un xantatge
emocional que ens atrapa per activa i per passiva. Tant si fas com si no fas
allò que et sembla malament, la repressió interna està assegurada i no té
aturador.
Tot s’ho fa un mateix
sense trampa possible -només exageració o minimització- però el fet o el
pensament hi és. Les circumstàncies són diverses i amb implicacions diferents.
Podríem definir uns quants escenaris en els que es presenten els càrrecs de consciència:
- - Fer quelcom que no ens ha agradat i que ens sap greu haver fet
- - Fer
quelcom que sí ens ha agradat però reconeixem que no és correcte
- - Fer
quelcom per al nostre propi benestar però que ha perjudicat d’altri
- - Allargar
una situació tòxica que ens perjudica per tal de no perjudicar d’altri
- Perdre els estreps quan ens sentim ofesos o menystinguts
Podríem seguir exposant més casos però ens podem basar en el
seu aspecte bàsic que és causar un perjudici a d’altri o a nosaltres mateixos
per les accions que fem o deixem de fer.
En aquest punt
cal deixar constància que ningú és responsable de la vida dels altres i que és
cadascú mateix qui es provoca els seus propis sidrals, carregant-ne de vegades les
culpes als altres.
La vida és un tot
entrelligat on a voltes som actors accidentals d’esdeveniments que afecten als
altres. La nostra reacció enfront d’aquesta realitat s’ha d’amarar d’humilitat
i acceptació.
No hem de creure
que tot el què passa al nostre entorn és responsabilitat nostra. Tots som
jugadors en aquesta obra i cadascú ha d’assumir la seva pròpia responsabilitat.
En les nostres
interrelacions cal ser observadors imparcials i rigorosos per a poder-ne treure
les conclusions correctes. Així hem de deixar de banda la part emotiva que és
la que genera els “càrrecs de consciència”
Si reconeixem que
som els responsables d’un fet que ha perjudicat algú, mirem de posar-hi remei
sense però resultar-ne alhora perjudicats nosaltres.
Ens cal sortir d’aquesta
roda infernal que no beneficia ningú. Viure en societat comporta sovint frecs i
malentesos que engeguen trifulgues innecessàries que és millor controlar
degudament.
Altra cosa són
les accions –fetes o deixades de fer- amb malícia que ocasionen danys físics,
mentals o econòmics els quals cal reparar de totes, totes.
Aquí es tracta,
però, d’aquelles accions –fetes o deixades de fer- que ens saben greu per les
seves conseqüències negatives en d’altres o en nosaltres mateixos i que hem de
destriar bé per a poder-les esmenar en el possible sense caure en afliccions o
frustracions.
Hi ha una dita a
la que podríem acudir en molts d’aquests casos: Vale más una vez amarillo que ciento colorados. I és que parlant la
gent s’entén (si més no, la majoria de vegades) i així es poden desfer embolics
i reprendre les bones relacions.
Per tant, menys “càrrecs
de consciència” i més coratge per enfrontar i esmenar les errades que hagin
ocasionat malestars o perjudicis a d’altri.
I allò que no
tingui solució, doncs... bon vent i barca nova, perquè no ens servirà de res
viure amargats per quelcom que ja ha passat i ja no hi podem fer res.
O així m’ho
sembla
______________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 28 novembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario