Tenim prou capacitat i enteniment per a reivindicar-nos com a éssers transcendents

© COM PINGÜINS EN UN SUPERMERCAT

Així ens trobem en aquest món, com ja apuntava en el meu escrit anterior i avui hi vull seguir donant voltes exposant més especulacions que se m’han plantejat.

En primer lloc el temps històric: Ens parlen (a la seva manera) d’uns 5000 anys coneguts (malgrat que sembla que molt abans ja hi havia hagut unes civilitzacions prou avançades: Atlàntida, Lemúria, Hiperbòria... i a saber què més).

La qüestió és que sembla que som descendents dels que van viure en aquell temps i que van ser “arranjats” pels que remenàvem les cireres a nivell sideral a la seva conveniència, com ara limitacions mentals i físiques a més de programacions inconscients.

Amb el pas del temps i per mantenir l’ascendència sobre nosaltres van muntar la narrativa de que eren déus (la seva tecnologia hi ajudava) i quan ja ens tenien ben controlats van tocar el dos (o no) deixant una colla d’encarregats d’alt nivell per a supervisar-nos...

Fins aquí les especulacions, de les que molts n’han parlat. Però ara venen les preguntes:

1) Perquè tant d’interès en nosaltres els humans que no semblem cap cosa extraordinària (o sí)?

2) Tot el desplegament universal (sigui real o prefabricat), quan, qui i perquè es va muntar, perquè abans no hi era, oi?

Manipulats i enganyats de dalt a baix, poca cosa hi podem dir amb certesa, però el cap no para de donar voltes al fenomen de l’existència, tot i ser un enigma inextricable (pobres pingüins!)

La conclusió a la que podem arribar és que hi ha d’haver algú que n’és l’artífex al darrera (o a sobre, al costat, o a sota) i que per tant tot té una finalitat.

Quin és el paper que hi fem (o hi hauríem de fer) els humans en aquesta “moguda”?

Tot i les nostres deficiències (naturals o provocades) estem equipats amb unes eines prou sofisticades com la ment i la consciencia, amb l’afegit de la intuïció, els sentiments, els desitjos...

Si fóssim unes rampoines inútils ja ens haurien liquidat o extingit, però, tot i les malvestats a les que ens sotmeten, ens mantenen, això sí, ben estabulats: Perquè serà realment?    

Uns interrogants finals:

Allò de que som criatures de Déu, quin sentit té realment? Qui és i on és aquest Déu?

A sant de què (si és cert) hem de morir per a tornar a reencarnar (amb la memòria buida)?

On és l’inici i l’iniciador de tot plegat? Ja no diguem quines són les motivacions...

En fi, haurem de seguir pasturant pel supermercat com pingüins astorats fins que alguna entitat caritativa es digni fer-nos cinc cèntims veritables d’aquesta història...

Crec que tenim prou capacitat i enteniment, sinó per a treure’n l’entrellat, sí per a reivindicar-nos com a éssers transcendents amb un paper primordial en aquesta enorme i enigmàtica història.  

O així m’ho sembla

______________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 12 juliol 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/