Miren de fer-nos combregar amb rodes de molí per a poder disposar de nosaltres

© LA NOSTRA DOBLE PERSONALITAT

Si creiem que som un esperit experimentant la vida a través d’un cos humà, se’ns planteja tot sovint un dilema: Qui és qui i què fa cadascú. On comença i on acaba la pròpia responsabilitat.

Quan diem: Que es faci la teva voluntat, representa que renunciem a la nostra iniciativa? I, si és cert que estem formats per dues substancies, on trobar el punt d’encaix en aquesta simbiosi?

Serà que és una programació mental que ens van implantar per a tenir-nos atrapats de manera inconscient i apartar-nos dels nostres veritables poders i qualitats?

Recordem que en un dels adoctrinaments bàsics se’ns esmenta que hem estat creats a imatge i semblança de Déu... La pregunta es, quina semblança, quin Déu?

És evident que els humans som de fa temps “material manipulat” i que hi ha éssers superiors, de vegades en conflicte amb d’altres, que se n’aprofiten per als seus interessos.

Antigament estàvem supeditats a fenòmens físics poderosos qualificats de déus pel fet de ser quelcom desconegut, exercint poder de submissió com el sol, els llamps, els volcans, etc.

Després tot el misteriós es va anar fent més elaborat amb la “presència” de déus amb els seus poders i lleis d’obligat acompliment amb les seqüeles de les religions organitzades.

Ja en els nostres dies aquesta narrativa ha estat substituïda progressivament pel “despertar de les consciencies” iniciat amb el moviment de la “nova era” que s’ha anat traduint en diverses tendències, unes més “conscients” i altres més podríem dir “folklòriques”

Els que hem mirat de desbrossar el gra de la palla ens trobem en un cul-de-sac amb preguntes sense resposta però amb la intuïció que seguim enganyats      

Potser és que tota la narrativa “espiritual” és més prosaica del que suposem i fins i tot els que ens creiem “desperts” hi estem entrampats de bona fe.

Crec que és un atzucac metafísic que ens ocasiona desorientació i desempoderament deixant-nos desvalguts i esmaperduts. Com sortir-ne?

L’univers i els seus possibles habitants sembla quelcom de prou magnitud (tan física com mental) per a que en puguem copsar ni la veritable realitat ni el sentit final.

Si hi ha éssers més antics i evolucionats (tan pel bé com pel mal) el control sobre nosaltres és ben factible i és el què ens pot haver portat a on som ara: més perduts que un pingüí en un supermercat.

La ignorància i la magnitud del tema no ha de fer-nos deixar de pensar en vulgars interessos crematístics com els que estem acostumats a veure practicar en el nostre entorn més proper

Tot ésser viu té les seves necessitats i la tendència a treure profit dels més dèbils que l’envolten i això és d’aplicació tan pels més petits com per als teòricament més poderosos.

Uns cerquen aliment, altres energia i, la majoria, servilisme i esclavatge

Per això no ens ha d’estranyar que tot siguin maniobres de distracció i mirar de fer-nos combregar amb rodes de molí per a poder disposar de nosaltres... amb la nostra avinentesa!!

O així m’ho sembla

---------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 11 juliol 2024

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/