© CAPTENIMENT VITAL
Comoditat vs llibertat.
S’ha de reconèixer que l’estatus quo més generalitzat està basat en el
pragmatisme on els drets humans van a remolc dels avantatges “pràctics” del dia
a dia.
És allò de “vaya yo caliente” si no puc dir en veu
alta tot el què penso, però tinc un plat a taula, doncs “anar tirant”. Clar que
el tema democràtic està molt bé, però primer és el primer.
O sigui que “l’ordre” va per davant dels drets individuals. El “bé general” té prioritat sobre els drets personals i això es manifesta arreu pels interessos econòmics.
El sistema
capitalista omnipresent (i omnipotent) presideix la nostra vida. En alguns
llocs més disfressat que en d’altres, però en tots ens guia i ens mana “Don
Dinero”
A més cal
constatar que la ciutadania ho accepta i hi està acomodada, encara que, amb la
boca petita, pugui reclamar un sistema més just.
Que està mal
muntat, que no hauria de ser així, que si volguéssim podria ser d’una altra
manera, potser sí, però no hi ha prou convenciment per a fer-ho, perquè tots
tenim quelcom a perdre-hi.
Com hem arribat a
aquesta situació? Meitat per manipulació meitat per necessitat. La naturalesa
física, de la que estem constituïts, és molt “convincent”.
La piràmide de Maslow
ja estableix prou bé quins són els nivells, les prioritats: La supervivència
n’és la bàsica (menjar, aixopluc, seguretat)
En realitat la
vida és una aventura i per això tots mirem d’atenuar-ne els riscos i tractem
d’instal·lar-nos en la seguretat de les coses conegudes i agradoses.
Potser la nostra trajectòria
vital no és molt agosarada, però quan tanta gent s’hi ha avingut no deu ser una
actitud tan menyspreable tot i que sempre podríem optar per d’altres més
coratjoses
Fustigar-nos però
per “no donar una determinada talla vital” i per rendir-nos massa fàcilment als
condicionants vitals, tampoc ens ajudarà gaire a mirar d’endegar altres
plantejaments
Aquí s’escauria preguntar
on està escrita la norma de conducta que hem d’observar en el nostre trànsit
vital: És que cal rebel·lar-se contra les imposicions? És indispensable reclamar
uns drets determinats per estar a l’alçada del què “s’espera” de nosaltres... ?
Potser cadascú ha
de fer el camí que cregui més oportú (o el que es vegi més amb cor de seguir). I
si algú té l’esma de llençar-se a “fites més altes” doncs endavant, és ben
lliure de fer-ho, tant com els altres de no fer-ho, sense que sigui cap desmereixement.
Històricament
s’han inculcat “manaments” per a encarrilar la vida de la gent. La majoria d’ells
de caire restrictiu i punitiu. Per contra no s’ha vist enlloc cap “llistat de bones
accions” que suposessin avantatges per als qui les realitzessin.
I no cal dir que
el capteniment respectuós amb el nostre entorn tampoc no figura en cap relació
de premis o promocions públiques, només suposa “viure tranquil”
Algunes
recompenses –sempre en el més enllà- venien donades per l’observança de
conductes no delictives i l’acatament de rituals i normes imposades per alguna
de les religions de torn.
A nivell
espiritual, que és el què importa, la pau, el benestar, és el premi per les
actuacions bondadoses i altruistes, essent la consciencia el termòmetre de la
nostra conducta i la que ens provoca un diferent estat anímic segons quina
sigui la nostra actuació.
_______________________________________________________________________________
Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 7 desembre
2023
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR
https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario