Un fals dilema que en cap dels dos casos proporciona ni pau ni tranquil·litat

© NI RESISTÈNCIA NI RENDICIÓ: ALLIBERACIÓ        

Fa més de tres anys que vaig escriure el primer article sobre la situació creada per la “plandèmia” Conjurem-nos com a éssers humans

En ell manifestava la meva predisposició a ser “liquidat” abans d’haver-me de sotmetre’m al reguitzell d’imposicions humiliants i estúpides proposades:

Si ens volen matar que ho facin a la cara, sense subterfugis ni enganys. Perquè els que sobrevisquin a la pandèmia seran “executats" amb vacunes tòxiques o, si més no, infectades amb nanotecnologia per a controlar-nos a distància i sotmetre’ns a voluntat.

Hores d’ara continua la ruleta russa de marejar la perdiu esbombant projectes i accions encaminades a constrènyer encara més la llibertat i la dignitat humanes assetjades ja per tots els costats.

Des de la meva perspectiva de persona jubilada m’ho miro tot amb un cert distanciament perquè jo ja estic “de sortida” però, mentre encara soc aquí cuejant, em fa molta pena tot el què passa i el què sembla anirà passant.

En especial em dol per tots aquells en edats de viure la vida i projectar-se cap el futur, un futur més aviat ombrívol a la vista de tot plegat.

A tots ens afecta d’alguna manera perquè a la manca d’expectatives optimistes s’hi afegeixen les incidències del dia a dia (relacions personals, xacres físiques, desencís general...)

Resistència o rendició? és un fals dilema que en cap dels dos casos proporciona ni pau ni tranquil·litat. El què calen són alternatives constructives a les que poder-s’hi sumar.

Tot són reclamacions, denuncies, manifestos, divulgació de vídeos... però cap proposta que retorni la il·lusió de viure.

Ens hem d’espolsar i treure’ns de sobre tota aquesta parafernàlia que, a més d’inútil, ens distreu del més important: Crear noves estructures, promoure una nova visió, desvetllar la nostra part espiritual, la nostra connexió amb la natura, el nostre esperit humà...

Ni un minut més de parlar del sistema i encara menys de lluitar-hi. Tots els nostres esforços, tota la nostra atenció i energia esmercem-la en retrobar-nos a nosaltres mateixos, en construir uns escenaris acollidors, diferents, on doni gust de viure i relacionar-nos.

Desenganxem-nos de tots els dispositius que ens tenen atrapats, aixequem la mirada enlaire i contemplem la bellesa i vastitud que ens envolta.

Tal com també deia en l’escrit esmentat al començament:

Són temps de revolta, de sortir del cau i replantejar-nos un altre estil de vida: Deixem-nos de tanta tecnologia i abracem-nos més. Deixem-nos de tants avenços i gaudim més de la natura... alhora que la respectem doncs som part d’ella.  

Ni resistència ni rendició: Alliberació d’aquest empresonament soterrat !

___________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 3 0ctubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html