La vida és un misteri però capbussem-nos-hi sense por perquè en som el seu fruit

© EL QUE VULGUIS PER A TU, DÓNA-HO

D’entrada sembla un contrasentit: Com pots donar el què demanes?

De fet, tot el què vols ja ho tens en tu i no te n’adones fins que no ho dónes.

Perquè, com podries donar quelcom que no tinguessis?

I encara més: allò que dónes la vida sempre t’ho retorna... i augmentat. Sigui bondat o maldat. Per això, el què vulguis aconseguir, comença per oferir-ho tu:

Si vols abundància... sigues generós

Si vols estimació... sigues amorós

Si vols benestar... sigues confiat

Tot allò que projectes és el què es materialitza en tu, perquè tot està interrelacionat i tot s’equilibra. Es com abocar un líquid que s’escampa per tot el recipient fins que se n’iguala la superfície.

Les lleis naturals –universals- són sempre presents en tot amb un efecte inalterable i constant sense cap intervenció conscient per part nostra.

Això fa que te’n puguis refiar i comptar-hi en tots els actes de la vida. La pena és que sembla que ens costa deixar-nos-hi anar. És per manca de fe? Potser és per falta de costum.

Ens hem habituat tant a controlar tots els nostres actes que se’ns fa difícil fer confiança a aquesta potencialitat “gratuïta” que tenim a l’abast.

Ens costa admetre que som part del tot i que el “tot” té cura de tot de manera natural.

Ens sembla que si no controlem tot el què fem, les coses no aniran bé i aquí ens equivoquem perquè per més control que vulguem tenir no som conscients de totes les variants que ens envolten i dels seus efectes, per això és tan “pràctic” fluir amb la vida i confiar-hi.

Res a veure amb ser uns inconscients permanents sinó que hem de governar els nostres passos sense però perdre de vista les interrelacions dels nostres actes i per tant les resultants diverses que se’n poden originar.

Com sempre es tracta d’equilibri. Acció conscient fonamentada amb una confiança subconscient de què serà el què hagi de ser –el què més ens convé- per a que tot segueixi equilibrat.

I aquí arribem al “gran dilema”: On queda el lliure arbitri?

Pren-t’ho com vulguis però, al final, sempre ets tu qui decideixes si anar a la teva, amb resultats dispars, o anar d’acord amb la vida amb els resultats més adients en cada cas.

La llibertat en realitat és ser conscient del lloc on som i del paper que hi juguem i actuar en conseqüència sense renunciar a ser tal com som i a mirar d’assolir allò que volem i que creiem és el millor per a nosaltres.

La vida és un misteri però capbussem-nos-hi sense por perquè nosaltres en som el seu fruit i per tant rebem d’ella tota la cura maternal més interessada.

Sí, la vida ens estima i no em costa gaire de creure-m’ho perquè sempre m’ho ha demostrat, per això hi confio i li estic molt agraït.

_________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 2 octubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html