Fer convergir l’esperit i la matèria per obtenir les potencialitats de les que anem equipats

© LA VERITAT: UN TEMA ESMUNYEDÍS

La veritat, quina? Ni la teva ni la meva sinó la veritat. Agafa-ho per on puguis… Cadascú té la seva pròpia veritat, segons les seves circumstàncies i les seves creences.

Si existeix una veritat absoluta, no és al nostre abast accedir-hi perquè ens caldria una visió global i una absència total de prejudicis.

Per això és tan difícil entendre’ns els uns amb els altres en no disposar dels mateixos criteris ni la mateixa perspectiva. Fins i tot aquesta dificultat es manifesta amb nosaltres mateixos.

És impossible ser del tot imparcials per a entendre’ns a nosaltres mateixos perquè som plens d’interpretacions esbiaixades derivades de les nostres vivències.

Si volem provar de trobar respostes “veritables” a dins nostre ens caldrà prèviament una tasca depuradora dels nostres prejudicis i biaixos adquirits.

Així que quan diem “això és veritat” hauríem de dir honestament “això és el que jo crec” que pot no ser el que l’altre cregui que és la “veritat”

Una prova gràfica d’aquesta disfunció la tenim en observar un número que es pot interpretar de dues maneres segons el mirem des d’una posició o altra (Vegeu imatge)

Si en una cosa tan simple ja hi ha una discrepància tan clara com no suposar que en temes de caire més personal no hi ha d’haver visions diferents

I ja no parlem de visions interessades en les que la ”veritat” directament es manipula per tal d’assolir una fi determinada.

Per tant hem de ser molt prudents i honestos al parlar i també al reflexionar tenint en compte sempre aquesta relativitat en l’apreciació de les coses o dels sentiments.

Aniríem millor si tots disposéssim de la mateix òptica, de la mateixa visió de les coses? No ho sabem. El què sí sabem és la situació en la que ens movem i ens cal tenir-la sempre present.

Ens podem acostar molt a una comprensió mútua si fem l’esforç de posar-nos “en les sabates” de l’altre, intentar veure-hi des de la seva perspectiva.

Al final tot passa per un plantejament transaccional, de renuncies parcials en les visions de cadascú per a trobar-se en un punt intermedi.

Per això s’acostuma a dir que “tot és relatiu” doncs l’accés a la veritat absoluta és fora de les nostres possibilitats i ens hem de conformar només amb “aproximacions”

Ens costa assolir aquest repte perquè s’hi barreja a més el nostre amor propi que no vol donar el braç a tòrcer i s’estima més romandre en la pròpia limitació de la percepció.

En fi, la lluita habitual per a fer convergir l’esperit i la matèria que, quan s’equilibren, aporten totes les potencialitats de les que anem equipats.

Entretant, si no aconseguim aquest equilibri, ens haurem de consolar amb anar a peu coix i a les palpentes en la majoria de qüestions.

És el què hi ha!

________________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gamil.com – 8 octubre 2023      

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html