Sempre hi ha coses per agrair i, si així ho fem, les benediccions se'ns multiplicaran

© LA GRATITUD: L´ALIMENT DE LA VIDA

La gratitud es defineix com un reconeixement de que s´ha rebut un guany i que aquest guany prové d´una font externa d´un mateix.

És com un sentiment d´admiració i apreciació de la vida. És, essencialment, una actitud personal bàsica que produeix felicitat, salut, plenitud i longevitat.

En els nostres dies existeix la convicció d´haver nascut amb mereixements innats, amb drets propis des d´abans de néixer.

La nostra societat, amb el consum i amb la satisfacció immediata de qualsevol desig, genera cada cop més infelicitat: El consumisme és un "inhibidor de la felicitat".

Quan obrim els ulls cada matí i se´ns renova el dret a la vida de manera totalment gratuïta, quins mèrits propis podem adduir?

Quan després d´una fosca nit el sol s´enlaira novament i ens dóna la seva llum enlluernadora i el seu gratificant escalf, en què hi hem col·laborat nosaltres per a fer-ho realitat?

Davant d´aquesta insensibilització cal una postura conscient, apreciant i assaborint tot el que ens fa la vida agradable i afortunada, pensant que aquesta podria ser de manera diferent.

Hem d´aprendre a sentir-nos agraïts constantment per tot allò que donem per fet. Es tracta de desenvolupar una visió personal de la vida com un "regal".

Sempre hi ha coses per agrair i, en la mesura que ho fem, les benediccions se´ns multiplicaran.

De vegades allò que, al primer cop d´ull, sembla un contratemps, pot ser una disfressa del bé i tot el que sembla bo a primera vista, pot ser perjudicial.

Sempre hi ha motius per a estar agraïts, inclús en condicions adverses.

Hi ha un conte antic d’un home que tenia un cavall i se li va escapar; els seus veïns van córrer a consolar-lo i ell els va dir: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?

Més tard n´hi va retornar tot un ramat; els seus veïns llavors el felicitaren i ell va dir-los: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?

L´home tenia un fill a qui, domant un cavall va caure i se li va trencar una cama; altre cop els veïns el van anar a plànyer, però ell els digué: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?

Al cap de poc és va presentar l´exèrcit a reclutar joves per a la guerra i al noi el deixaren perquè estava ferit; els veïns, l´ompliren de beneplàcits i ell: Mala sort? Bona sort? Qui ho sap mai?

Tot passa, tant el bo com el dolent. L´actitud agraïda ens situa en un pla equilibrat, en una sensació de benestar que produeix la comunió amb tot el que ens envolta.

La vida és un constant intercanvi d´energies que passen a través nostre. Ésser agraït és ser conscient de tota aquesta energia que ens vivifica. I com més conscients en siguem, més vius ens sentirem.

Escrit per a l’Espai de Reflexió el 27.11.2007

____________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 6 octubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html