Veure el tsunami i quedar-se plegats de braços és estúpid i mostra del nostre fracàs

© PAREM-NOS-HI A PENSAR             

En el vídeo UTOPIA -inserit al final- es plasma cruament la societat que ens estant creant. Millor dit, que deixem que ens vagin creant.

Por, comoditat, apatia, desencís... hi ha un munt de raons (excuses) per a la nostra inanitat. El què està fora de dubtes és que tot allò que fa uns anys semblava ciència ficció s’està fent realitat a marxes forçades... i amb el nostre consentiment implícit (o explícit) !!

És tant terrible el que es visualitza en el vídeo que fa esgarrifar i més perquè ho tenim a tocar, al tombar la cantonada. Semblem masoquistes veient tot això sense desvetllar-nos.

Per què no “dimitim” d’aquesta societat caduca que no ens portarà més que l’anorreament físic, mental i sobretot espiritual. Val més poc i bo…

Què en traiem de viure molt si estem sotmesos i no podem fer res del què ens vingui de gust?

Quina mena de vida és aquesta que se’ns proposa (se’ns imposa)?

Paga la pena seguir angoixats, amarats d’impotència, davant l’enorme malifeta de la que som destinataris?

Tan poc valor li donem a la dignitat i la llibertat?

En tan poca estima tenim la nostra vàlua com a éssers humans?

No som bestioles (amb tot el respecte pels nostres germans irracionals). No cal acudir a cap referència religiosa per a admetre que som unes entitats sagrades, transcendents...

No entrarem en disquisicions còsmiques ara i aquí perquè no tenim totes les respostes, però el què sí tenim són molts senyals del què representem en el marc de la creació.

Per tant ens cal estar a l’alçada de la nostra posició i assumir la nostra responsabilitat en aquest programa de la vida en el qual hi tenim molt a dir i al qual li devem la nostra existència.

En temps materialistes i orfes de valors, tot l’univers està a l’aguait de la nostra resposta al repte que se’ns planteja.

Tots les forces còsmiques són al nostre abast per a capgirar la situació si les convoquem de cor, amb passió i convenciment. L’univers no pot fer res si no li ho demanem i hi confiem.

O això o “llençar la tovallola” abdicant de la nostra tasca de fer d’aquest món un lloc habitable per a tothom, un lloc magnífic del que tots en puguem gaudir.

Si acotem el cap, no ens mereixerem res més que el què ens tenen preparat i... massa poc!

Ha arribat un moment que no cal creure en conspiracions per què tot és ben a la vista per a qui ho vol veure i per això no hi ha excuses... ni perdó, encara que soni molt fort.

Veure venir el tsunami i quedar-se plegats de braços és, a més d’estúpid, la mostra fefaent del nostre fracàs com a éssers humans.

Vinga doncs, deixem-nos d’amagar el cap sota l’ala i encarem decidits i convençuts la nostra “plantada” davant tot allò que vulguin imposar-nos en detriment de la nostra humanitat.

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com

5 d’abril del 2023