© QUIN MÓN VOLEM?
… I què fem per aconseguir-lo!
Estem immersos en
un desgavell monumental i general. Hi ha moltes coses amb les que no hi estem d’acord,
que no ens agraden, que voldríem canviar... però no en sabem o no ens atrevim.
El què primer ens
cal és identificar allò que volem i fer-ho amb claredat i concreció,
centrant-nos bé en l’objectiu que volem assolir, sense dispersar-nos ni divagar.
Una vegada definit i concretat el què volem, ens cal aconseguir el suport de quants més millor, per això haurem de divulgar en totes direccions la nostra proposta per anar consolidant-la, pas a pas fins la seva implantació.
Entretant ens
haurem d’anar desvinculant de “l’ordre establert” defugint la narrativa oficial
i aplicant si cal la desobediència civil.
Qui no estigui
disposat a córrer riscos i patir incomoditats que no s’hi posi, perquè com
tothom ha de saber, els canvis no són fàcils... però són possibles si es tenen
les idees clares i el coratge necessari
Una inèrcia tan
gran i ben instal·lada demana una gran convicció i una perseverança a prova de
decepcions: Hi ha molts que volen que les coses canviïn però molt pocs que s’hi
vulguin implicar.
A la novel·la Nuestros
inesperados hermanos apareixen uns desconeguts benefactors de la
humanitat que aconsegueixen unir la gent de tot el planeta... però només és una
novel·la.
A la realitat no
està previst l’aparició de cap “salvador” i som nosaltres -la gent corrent- qui
s’ha de plantejar el repte del canvi i posar-hi la voluntat d’assolir-lo.
L’estat actual de
inacció ens aboca a seguir empitjorant malgrat resultar ben evident els
perjudicis que aniran caient damunt nostre.
Quin hauria de
ser el detonant que ens fes moure?
De feina n’hi ha
un munt: Cal enderrocar tota l’estructura econòmica, social i política i
establir les bases d’una bona convivència.
El desplegament
dels dons particulars de cadascú pot anar creant un món on tots hi tinguem
cabuda i ens resulti grat de viure-hi.
El què sí que
tinc molt clar és que no es pot “millorar” res del que hi ha sinó que cal crear
de cap a peus un nou esquema vital, assenyat i compartit, que prengui com a punt de
partença el respecte i la bona harmonia entre tots.
La dinàmica
actual només es podrà capgirar, sortint-ne i bregant per una nova manera de
viure que tingui en compte que tots som la mateixa cosa i tenim les mateixes
necessitats.
O així m’ho
sembla.
___________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 27 febrer
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
VERSIÓ EN CASTELLÀ: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario