© FEM UN MÓN NOU
Una tasca
estimulant i necessària que podem començar per nosaltres mateixos. Desfer-nos
de impotències i dubtes per anar de cara a coses noves, concretes, constructives...
Fem servir tota
la nostra energia a imaginar i crear un món nou: Prou de malgastar l’energia en
reclamacions, queixes o frustracions. Tota la nostra potencialitat enfoquem-la en
organitzar-nos.
Una vegada ens haguem “buidat” de pensaments inútils dediquem-nos a definir i dissenyar el món que volem per a fer-lo gratament habitable per a tothom.
Haurem de partir
de la base que ens trobarem dos tipus de persones: Els que s’hi vulguin
implicar i els que no s’hi atreveixin (encara que estiguin a favor del canvi).
Caldrà engegar
amb els que bonament puguem comptar però fer-ho amb decisió i convenciment emprenent
aquelles accions que tinguem a l’abast, a la mida de les nostres possibilitats.
Per modestos que
puguin ser els nostres primers passos tindran el mèrit de ser el començament d’una
voluntat expressada ja en el rebuig del món actual amb la desobediència de les
seves normes anorreadores.
Va bé recordar allò
de que “un camí de mil kilòmetres comença amb el primer pas” i així ho hem de
fer: anar posant un totxo a sobre l’altre amb paciència i constància fins
aixecar unes noves parets, un nou estil de vida, un estar al món agradable i
profitós per tots.
S’haurà d’escampar
la proposta però no hem d’esperar a ser multituds per a començar a fer coses pràctiques,
confiant en anar redreçant les possibles errades de l’arrencada inicial.
Només hem de
tenir clara la motivació que ens empeny a construir un àmbit vital respectuós
sense que perdem temps en discutir “el sexe dels àngels” doncs el què cal és
posar-se mans a l’obra i anar aglutinant a quanta més gent millor.
El nostre
missatge seran les nostres obres i la nostra actitud de desvincular-nos del sistema
actual. Mica en mica tot anirà quallant i sense quasi bé adonar-nos-en en trobarem
en un món nou.
Malgrat que el
repte sembla molt gran, el que sí és cert és la desesperança escampada arreu
que nia a dins d’homes i dones barrant-los el pas a l’assoliment de la
felicitat.
Quan tot està
perdut (o a punt de estar-ho) no hi ha por de perdre res. Quan es toca fons,
només es pot tornar a pujar. O ens hi quedarem a viure al fons del pou?
Anem-nos aplegant
en grups afins i entrem en contacte amb tots aquells que es vulguin sumar a aquesta
iniciativa vital per anar engrandint la base humana implicada, però fem coses
pràctiques.
D’entrada podem
establir uns esquemes simples acordats entre tots per començar-hi treballar. Ja
anirem ampliant l’estructura organitzativa i promovent accions de més
envergadura però ara l’important és posar-nos en marxa amb fets concrets.
Les primeres
trobades poden consistir en una pluja d’idees de les que en surtin les accions
que siguin més assequibles de dur a terme. La qüestió és que es vegi que “la
gent es belluga”
O així m’ho
sembla
___________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 28 febrer
2025
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
No hay comentarios:
Publicar un comentario