© UNA VISIÓ OBLIGADA
Ajudar-nos mútuament, respectar-nos,
estimar-nos... són els ingredients imprescindibles per assolir una marera de
viure constructiva, en pau i benestar.
El fet de només estar pendents dels altres per
a retreure’ls-hi algun error o, encara pitjor, per a jutjar-los indegudament,
és a la base del malestar general, per damunt dels problemes propis que cadascú
pugui arrossegar.
Sembla que dient mal de l’altre o denunciant-ne alguna errada ens rescabalem de les nostres penes quan és ben al contrari. Si veure infeliç l’altre ens dóna felicitat a nosaltres, mal anem...
Ens cal recordar aquella encertada reflexió de
que tots som una sola cosa i per tant, allò que fas -o deixes de fer- a
l’altre, a tu mateix t’ho fas.
Sobre el paper és molt fàcil d’entendre però a
la pràctica resulta ben al contrari. Moguts per l’enveja o la ignorància aboquem damunt
l’altre les nostres misèries pensant inútilment que així nosaltres ens en
deslliurarem.
La fórmula del benestar compartit no acaba
d’arrelar-se en nosaltres per la por de perdre allò que puguem donar, que és al
revés, doncs com més donem, més tenim, més ens retorna.
Què perds quan ofereixes un somriure? No et
sents millor quan pots ajudar algú que ho necessita? Quan saludes o dones les
gràcies per un favor rebut, no et fa sentir bé?
Només cal que comparem aquesta situació amb la
llum del sol, l’aroma de les flors, la frescor del mar i qualsevol fenomen
natural que es produeixen amb abundància i llibertat i que poden ser fruïts per
qui vulgui, de manera il·limitada i gratuïta, sense que se’n esgoti la seva existència.
L’actitud de pensar en l’altre, de
respectar-lo i fins i tot de tolerar-lo és el fonament d’una bona vida per a
tots i la clau de volta per desmuntar aquesta degeneració actual.
Tenir en compte els valors de l’amistat, la
lleialtat, l’honor, el compromís, la rectitud, la responsabilitat, la
confiança, la paciència... que tots podem exhibir i fer-ne un ús quotidià.
Tots estem sotmesos a daltabaixos de la vida,
d’una mena o altre. Ben sovint ens cal ajuda per enfrontar quefers diversos i
quan en la donen ens sentim feliços i alleujats.
Tothom té quelcom per a donar, alguna
capacitat que li pot mancar a algun altre. Poder-la compartir té doble
finalitat: Sentir-se agraït per disposar-ne i ajudar a qui ho necessita.
Si la vida és un joc, siguem bons jugadors,
intercanviem-nos les cartes en profit mutu: Es tracta de jugar, no de
guanyar... no hi guanyem res si no guanyem tots.
Tots naixem i morim. Tots volem estimar i ser
estimats. Així doncs apliquem sempre la regla d’or: Fes als altres el què
vulguis que els altres et facin a tu i, el contrari, no facis als altres res
que no vulguis que el altres et facin a tu.
Ves si és senzill a primera vista!
O així m’ho sembla.
______________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 21 octubre 2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario