Una cursa d’obstacles que participar-hi suposa superar-los i sortir-ne victoriosos

© COM ALICIA EN EL PAIS DE LES MERAVELLES

Fent servir com al·legoria la coneguda faula de Lewis Carroll, exposo una reflexió sobre el perquè de la nostra estada en aquest món.

Estem plens de dubtes i frustracions davant la “magnitud de la maldat” que ens envolta i pel fet d’haver de reconèixer el poc que hi podem fer.

Ens hem adonat -cadascú en el seu moment i no tots- que la falsedat i l’engany impregnen tot el què sabíem, tot el què ens havien ensenyat i tot el què semblava més sagrat.

Això ens fa preguntar-nos: què hi fem aquí, enmig d’aquest merder, si no podem millorar-ho i, encara pitjor, si no podem evitar patir els estralls d’estar immersos en aquesta realitat inhumana.

El nostre “despertar” no ha fet més que afegir patiment al nostre viure, cosa que als que són ignorants de la situació no els afecta.

L’explicació que m’ha vingut al cap és que les nostres ànimes, en decidir encarnar-se en aquest món, ja eren conscients del lloc on es ficaven i ho volien experimentar... no canviar!!

El què passa és que ho hem oblidat i ara ens sembla que hem de fer-hi alguna cosa per lluitar contra tanta malvestat. I no, del què es tracta és de transitar per entre el desgavell i les contradiccions sense que ens afectin, alhora que donem exemple amb un capteniment serè i confiat.

L’experiència consistiria en mantenir l’equilibri i travessar la nostra existència sense mirar als costats. Recórrer el “túnel del terror” que és aquest món i sortir-ne indemnes i en pau.

Ni amenaces ni temptacions de cap tipus han d’allunyar-nos del nostre centre i en això estaria el motiu vital per molt incomprensible que ens pugui semblar.

És allò de les tres classes de coses que hi ha a la vida: les que depenen de tu, les que depenen dels altres i les que depenen de Deu.

En la mateixa línia hi ha el prec que demana serenitat per a acceptar les coses que un no pot canviar, el coratge per a canviar aquelles que sí podem i la saviesa per a reconèixer-ne la diferència.

Quelcom important a més, és tenir en compte que estem en el món però no som del món!

En conclusió. La vida és una gran gimcana, una cursa d’obstacles i la nostra tasca en participar-hi és anar-los superant i sortir-ne victoriosos.

O així m’ho sembla 

__________________________________________________________________________________

Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 13 setembre 2024   

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html

Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/