© NOSALTRES SOM ELS RESPONSABLES
Tot el què ens passa és perquè nosaltres deixem
que passi
Quan en nosaltres
o en el nostre entorn s’esdevenen fets o qüestions que no ens agraden, que ens
perjudiquen o amb les que no hi estem d’acord, automàticament cal que ho
manifestem i fem per manera de corregir-ho.
No importa de
quin nivell provingui la causa que ocasiona la incidència negativa, el nostre
deure és encarar-nos-hi fins restablir el nostre dret envaït.
Pot ser la conducta d’una persona o una disposició “oficial” la font del perjudici envers nosaltres. No ho hem de deixar passar de cap manera i a la primera ens hi hem d’acarar.
Les maneres de
fer-ho -sempre respectuoses però fermes- poden ser verbals, escrites o accions
directes denunciant el greuge i rescabalant-nos del dret usurpat sense altra
argument que la llei natural que, per damunt de tota legislació, ens assisteix
com a éssers humans.
Molts han estat
en diverses èpoques els qui s’han expressat en el sentit de que és ben correcte
desobeir una llei injusta i qui diu una llei diu una norma, un tracte o una
discriminació personal.
Si davant del
tracte injust o discriminatori no actuem a l’acte, la nostra inacció suposa de
facto que consentim el perjudici que ens afecta.
Molts cops ens
frena el no voler donar la cara o témer reaccions violentes. En qualsevol cas
una actitud inhibida no és res més que covardia que anirà en detriment dels
nostres drets sagrats.
Tampoc hem
d’esperar l’ajuda de les “forces de l’ordre” o la “justícia” que per desgràcia
tenen altres comeses dins el sistema que no són defensar els drets dels éssers
humans.
Si alguna cosa
volem aconseguir ho hem de fer nosaltres amb els nostres propis mitjans que tenim
a l’abast: Una voluntat fèrria i un convenciment irreductible en el nostre dret
natural, que està per damunt de lleis i normes oficials.
Quantes més
“lleis” es creen, més desvalguts estem a nivell individual perquè totes elles
són per a retallar els nostres drets naturals sagrats.
Si nosaltres
mateixos no defensem allò que és inherent a l’ésser humà, allò que ens pertany
per raó de vida, estarem cada cop més a mercè d’un sistema que no vol el nostre
bé de cap manera
No hem de perdre
ni un minut reclamant els nostres drets, els hem d’exercir i si ens els prenen
els hem de recuperar sense falta i sense cap mania.
Recordem-ho bé.
No tenim cap excusa. El què és nostre no ens ho poden prendre ni ens ho hem de deixar
arrabassar i en cap cas amb el nostre consentiment explícit o implícit.
Només nosaltres
som els responsables del què és nostre i no podem comptar amb ningú més per a
salvaguardar la nostra integritat i la nostra dignitat
Si ens deixem
arrabassar els nostres drets -la nostra dignitat- esdevindrem éssers morts, buidats
dels nostres valors constituents, deixarem de ser humans...
Si ens ho miréssim
des de la gravetat que suposa aquesta deixadesa ens faríem càrrec de la
importància que la nostra actitud ferma i convençuda tenen davant aquesta
agressió constant que patim de forma solapada o descarada.
No ens podem
queixar de res del què ens passi si nosaltres personalment no hi hem esmerçat
el nostre propi esforç per a esmenar-ho. Res ni ningú ho farà per nosaltres.
O així m’ho
sembla
__________________________________________________________________________________
Joan Martí - elcamidelavida@gmail.com - 27 maig
2024
ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR: https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html
Versió en castellà en aquest enllaç: https://masacriticaconsciente.blogspot.com/
No hay comentarios:
Publicar un comentario