No hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti

© ESTIMAR-SE UN MATEIX                 

Estimar-se un mateix és donar-se el respecte i l'amor que tots mereixem. Significa tenir en compte les nostres necessitats i acceptar-nos en totes les nostres facetes, atrevint-nos a ser qui som. Implica també no jutjar-nos ni criticar-nos per cada error que cometem.

Quan sembla que tot són incerteses, quan s’han quasi esvaït tots els agafadors morals, quan l’esdevenidor no s’albira amb claredat, cal centrar-se en el més important de la vida: Tenir cura d’un mateix, agombolar-se, amanyagar-se, escoltar-se, donar-se suport incondicional.

Ens hem de refer de les rebregades que ens arriben de tots els costats. Ens cal conrear la calma, la integritat, la confiança. La nostra fortalesa interior és el nostre objectiu prioritari.

Ens volen ben desorientats, esmaperduts, desencantats... i en general sembla que se’n surtin, per això hem de concentrar-nos en nosaltres mateixos i reactivar el nostre potencial.

Ara calen homes i dones amb les idees clares i els cors sensibilitzats que surin per damunt del desgavell propiciat en contra de l’ésser humà.

Hem de restaurar els valors que de sempre han sustentat la nostra estada en aquest món i han facilitat les nostres relacions i convivència.

És el moment de fer prevaldre el què és important a la vida: honestedat, dignitat, compassió i a la llista cadascú hi pot afegir els valors que cregui oportuns.

Cal sortir d’aquest passotisme fruit del desencís induït per tantes i tantes ideologies banals i malintencionades que contaminen les ments de tots

La perversió de les idees i del significat de les paraules ha sembrat el desconcert i el desànim a tots els nivells provocant la dispersió i el nihilisme producte d’aital manipulació.

La nostra resposta és fer-nos càrrec de nosaltres mateixos i, en la mesura de les possibilitats, acollir tots aquells que se sentin perduts i demanin ajuda.

Som la “carn de canó” dels que es creuen ostentar el poder a la Terra. Així continuarem si no ens responsabilitzem de la nostra vida i de la nostra transcendència

Cadascú ho té tot a ma i no cal que cerqui enllà solucions màgiques. Només tornar-se a posar drets i amb el cor ben net ens donarà la força per a seguir el nostre camí.

Totes les calamitats que ens envolten poden i han de despertar la nostra compassió però no ens hi hem de deixar atrapar per dues raons: No és al nostre abast fer-hi res i ens hem de mantenir íntegres per als reptes que ens afecten.

És empipador haver de decidir “fer o no fer”, l’etern dilema entre el cap i el cor, però la realitat és la que és i hem de saber moure’ns-hi sempre tenint cura de nosaltres mateixos en primer lloc.

Hi ha molta feina per fer i n’hi ha per a tots, per a cada nivell de cadascú. No ens hem de deixar atabalar ni enlluernar per tasques excessives que ens depassen.

Per poc que fem ja serà d’utilitat, si més no, per a afirmar-nos com a éssers solidaris amb els altres a qui es pot ajudar de moltes maneres, no necessàriament de forma física.

En resum, no hem de tenir por de l’aigua però hem de vetllar perquè la riuada no se’ns emporti. Ésser conscients del nostre lloc en aquest joc immens ens anirà guiant per allà on calgui ser.

Mantenir-nos forts i sencers ens permetrà ser més útils quan ens toqui actuar.

________________________________________________________________________

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com – 26 octubre 2023

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html