Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a tots

© REIMAGINAR L’EXISTÈNCIA                 

La Era de la Resiliencia és una anàlisi exhaustiva d’en Jeremy Rifkin on apunta una colla de visions de com és pot desenvolupar la humanitat per a sobreviure als perills que l’assetgen.

Ell anomena “resilvestrar” la Terra al procés de retorn de la humanitat al seu origen: la natura. Es tracta de reconèixer-nos una espècie més dins la complexitat de la vida sobre la Terra i per tant considerar tots els ésser vivents com a companys de viatge.

És evident que el nostre desenvolupament ens ha equipat amb moltes eines que ens permeten actuar de forma més àmplia però sense perdre de vista que pertanyem a la Terra que és qui ens manté vius dins la seva biosfera.

L’era del progrés, dominada pel dogma de l’eficiència, s’ha acabat. Ara toca repensar-ho tot. Estem entrant a l’era de la resiliència i l’adaptabilitat n’és la seva nova màxima.

A partir del què defineix com “biofilia” (l’amor per la natura) el nostre paper s’ha d’estructurar de manera activa i participativa per això recomana una governança bio-regional de manera paritària entre tots els implicats.

Som en uns nous temps i estem immersos en una colla d’influències contraposades que ens sacsegen i ens desorienten.

D’una banda els grans interessos creats de les elits dominants, d’una altra les tensions en tots els àmbits ecològics i per acabar-ho d’adobar, la nostra pròpia desorientació vital derivada de la pèrdua de valors i dels canvis que s’operen al voltant nostre.

Els éssers humans han demostrat al llarg del temps la seva innata capacitat de resiliència en adaptar-se a totes les situacions que se li han plantejat, i ara no pot ser menys.

Retrobar el nostre encaix en el conjunt de la vida és la missió bàsica que hem d’encarar i fent-ho recuperarem el sentit existencial que ara se’ns ha fet fonedís enmig del desgavell que afecta tots els àmbits de la nostra vida.

Responsabilitzar-nos i mostrar-nos proactius en la reconstrucció de tots els aspectes socials i econòmics que calen per a sortir d’aquest atzucac on ens trobem, és imprescindible i urgent.

Podrem talment redreçar la inèrcia que ens arrossega de fa un temps? Tindrem la clarividència i la força per a endegar les accions que reclama la visió de què estem tots interrelacionats?

Aquí ho hi cap allò de ”salvis el qui pugui”. O ens en sortim tots o el desastre serà general. Cal tornar a recordar que som ben capaços de fer-ho malgrat que ara no ens sembli possible perquè estem encegats amb tantes “informacions” interessades i disperses.

Ens cal fer com amb un ordinador que està bloquejat: El parem i el tornem a engegar. Doncs això és el què ens toca: Esbandir tot el què ens omple el cap i obrir-nos a noves maneres de fer i d’entendre les coses.

Hi ha un munt de feina a fer i tots hi som convocats perquè ens afecta a tots.

Som-hi !  

______________________________________________________________________________   

Joan Martí – elcamidelavida@gmail.com - 25 octubre 2023    

ALTRES ESCRITS DEL MATEIX AUTOR

https://elcamidelavida.blogspot.com/p/escrits-propis.html